A banda del projecte de llei de pressupost 2011, ahir es van debatre altres articulats de menor calat polític però igualment transcendentals per al futur del país.
En aquest sentit, i a banda del vist-i-plau al text que regularà els fons de garantia dels dipòsits, l’atenció es va centrar en l’anàlisi de l’esmena a la totalitat presentada per ApC al projecte de llei de modificació de la tarifa general de taxes sobre el consum, que ha de suposar un increment del preu del tabac per tal d’aconseguir majors ingressos per a l’Estat i la conservació de les bones relacions amb Espanya. Després que l’esmena fos rebutjada amb l’abstenció reformista i la negativa socialdemòcrata, aquests dos grups van emplaçar-se a un acord en el sí de la Comissió Legislativa d’Economia i Finances, la qual ja té programada per aquest dilluns una reunió per tal de materialitzar l’entesa.
D’aquesta manera, i amb l’entesa prèvia que debatre l’articulat en comissió no es pot entendre si no hi ha voluntat política per tirar endavant el text, l’anunci oficial de dissolució del Consell General per part del cap de Govern, Jaume Bartumeu, haurà d’esperar fins a la sessió extraordinària, que tindria lloc la setmana vinent o bé la immediatament posterior. Tot i això, les càbales van començar a partir d’ahir, després de la constatació que la legislatura ja està esgotada –a manca de l’últim acord.
Les quatre esmenes reformistes seran ben considerades pels socialdemòcrates, ja que, tal i com va manifestar el conseller Carles Blasi, «les discrepàncies de CR no són cap impediment per assolir un acord a la comissió legislativa». No obstant això, el president reformista, Joan Gabriel, va posicionar-se en contra d’una nova sessió extraordinària i va instar a la dissolució.
Segons va explicitar López, «no es pot renunciar a uns ingressos d’entre 20 i 25 milions d’euros», un argument al qual s’ha de sumar un altre no de menor envergadura: el fet que aquesta llei a tràmit «forma part de l’acord entre el grup socialdemòcrata i el reformista» que es va donar conèixer com aquell que havia de portar a un final «ordenat» de la legislatura.
Nomen denuncia «corrupció» / La negativa d’ApC al text va ser argumentada per part del president del grup, Eusebi Nomen, per la «inviabilitat de l’activitat dels pagesos» que suposarà i el «sobrebenefici dels importadors», després que el Govern «no hagi fet asseure a una taula a tabaquers i colliters» per tal de trobar un consens. Tot i que ApC està «d’acord a augmentar les taxes», Nomen va criticar que com a rerefons hi ha «una protecció als interessos personals del cap de Govern». En aquest sentit, el líder d’ApC va afirmar que un dels fabricants que es veurien beneficiats per l’articulat en els termes actuals és «un client del despatx d’advocats de Jaume Bartumeu», amb la qual cosa, segons ell, hi ha «un conflicte d’interessos» pel mig.
Els dipòsits, garantits / El primer punt a l’ordre del dia era el de l’anàlisi del Projecte de llei de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries que, tal i com va assenyalar el socialdemòcrata Jordi Font, deixa «pràcticament enllestit el desplegament jurídic pel sector bancari» en el seu procés d’obertura a l’exterior i conseqüent possibilitat d’expansió.
López va ampliar que la nova regulació «reforça la imatge i la garantia del país», mentre que, després de l’esmenat reformista defensat pel conseller Daniel Armengol, es va establir un llindar màxim de 200 milions d’euros, un import que es podria assolir, segons López, en 13 o 14 anys. ApC va votar a favor pel «reforçament de la seguretat del sistema financer».
La cambra va validar el Projecte de llei dels procediments especials relatius al reconeixement i a l’execució de decisions en matèria de pensions compensatòries, dels efectes civils del segrest internacional de menors i de la custòdia de menors. Això va ser possible després que ApC retirés l’esmena a la totalitat.
