Els indicadors econòmics del 2010 marquen un punt d’inflexió. Una afirmació que el ministre d’Economia i Finances, Pere López, va deixar clar que es fa «des de la prudència i la moderació». La majoria d’indicadors, incloent les importacions, l’entrada de vehicles, les matriculacions i el consum d’energia, han canviat l’últim any el signe negatiu pel positiu, si s’analitzen les variacions respecte al període anterior. Les dades corresponents al mercat laboral, en canvi, segueixen la tendència negativa iniciada els últims anys.

Fa uns mesos que el Govern, i també diversos agents de l’economia andorrana, van començar a parlar de brots verds, és a dir, de certs signes que permeten augurar –en el millor dels supòsits– una certa recuperació. El ministre Pere López i el director del Departament d’Estadística, Alexis Estopiñan, van ser els encarregats de presentar ahir un resum dels principals indicadors de l’economia corresponents al 2010, o sigui, un compendi de tot allò que Estadística havia anat publicant parcialment i que ara es pot analitzar de manera conjunta i global.

Entre els indicadors negatius, López va remarcar aquells que fan referència al mercat laboral. En aquest àmbit, «les xifres estan lluny de fer el tomb», va indicar el titular d’Economia i Finances. En concret, l’any passat hi va haver una disminució del 3,4% dels assalariats respecte al 2009 –en xifres absolutes, es va passar de 39.898 assalariats a 38.540–, a més d’una rebaixa de la massa salarial del 2,3%, que va passar de 946,73 milions d’euros a 924,93 milions.

En aquest sentit, López va assenyalar que el comportament del mercat laboral sempre va amb retard respecte a la resta d’indicadors macroeconòmics, tant en un sentit com en l’altre: «La davallada del nombre d’assalariats es va produir més tard i la recuperació també és més lenta i tardana». A més, és probable que es produeixi «una substitució en sectors no coincidents», va indicar el ministre. Això vol dir que la recuperació es comença a notar en el sector serveis, quan un dels sectors que més s’ha ressentit de la crisi és el de la construcció.

Davallada d’excursionistes / Una altra dada que segueix la tendència negativa, igual que els dos anys anteriors, és l’índex de visitants, que mostra una reducció del -5,4% durant el 2010. Una reducció que Estopiñan va explicar que ve donada, sobretot, per la disminució del nombre d’excursionistes del -6,7% –els excursionistes són aquells visitants que no pernocten al Principat. De fet, l’única xifra que presenta una millora respecte a l’any anterior és la dels turistes espanyols, que van passar d’1.409.868 a 1.414.298 persones.

En canvi, el mateix sector turístic ofereix altres dades de signe positiu. Així doncs, resulta que l’índex de pernoctacions va créixer un 10,9% –es va passar de 4.778.024 nits venudes a 5.229.754. A més, la durada d’aquestes pernoctacions també va augmentar, de 2,61 a 2,89 nits per turista. Fins i tot, aquesta dada és lleugerament més positiva que la del 2008, quan la durada de les pernoctacions era, de mitjana, de 2,86 nits per turista. No obstant això, aquell any es van vendre més nits (5.899.902) i encara se n’havien venut més el 2007 (6.511.962).

D’altra banda, el nombre de llits en establiments hotelers ha augmentat un 0,3%. En aquest àmbit, Estopiñan va ressaltar que l’evolució dels hotels per categories permet constatar una millora de la qualitat: l’any passat, els hotels d’1 i 2 estrelles van disminuir un 7,2%, mentre que els de 3 estrelles van augmentar un 1,2% i els de 4 i 5 estrelles, un 2,5%.

Pel que fa a la resta d’establiments, el registre recull una disminució del -0,2%, ja que, en xifres absolutes, l’any es va tancar amb 13 establiments menys que el 2009: durant el 2010, es van donar de baixa 626 establiments, mentre que 613 es van obrir de nou.

Millor que el 2009, pitjor que el 2008 / La resta d’indicadors econòmics presenten una variació de signe positiu respecte al 2009, d’acord amb el canvi de tendència apuntat pel ministre Pere López, encara que les xifres absolutes continuen per sota de les que es van registrar l’any 2008.

L’augment de l’IPC va ser finalment de l’1,6%, bàsicament per l’increment del preu dels carburants –un increment de preus que, de moment, sembla que no tingui aturador i que ha tingut un efecte similar sobre la inflació dels països propers. Sobre els efectes negatius que aquest augment de preus pugui tenir sobre l’economia i la seva recuperació, López va reconèixer que es pot produir un encariment dels paquets turístics –cosa que ja està passant amb algunes reserves fetes per touroperadors britànics–, però també va recordar que la majoria del turisme que rep Andorra és de proximitat i, per tant, no s’ha de veure afectat en excés pel preu del carburant.

Les importacions, els ingressos de la Duana, l’entrada de vehicles, el salari mitjà, el tràfic d’Internet, el consum d’energia i les matriculacions de vehicles són altres indicadors de signe positiu i que, segons López, permeten «enviar un missatge realista i alhora optimista, per bé que prudent, ja que la sortida de la crisi serà lenta».