Inverossímil. La possibilitat que Andorra pel Canvi doni suport al pressupost és, des del punt de vista de la lògica i la coherència política, escabellada. La crònica de la legislatura està plagada de maniobres tàctiques, jocs d’artifici i estirabots, de supeditar els interessos polítics i de partit als generals, però la formació encapçalada per Eusebi Nomen ha superat la darrera setmana tots els registres.
De res no ha servit al conseller general la seva proverbial capacitat per argumentar els posicionaments. Que el grup parlamentari que ha centrat tot el seu discurs en l’economia i en el desequilibri de les finances públiques, que no va votar el pressupost 2010 ni els crèdits extraordinaris a càrrec d’endeutament i que ha presentat una esmena a la totalitat als comptes del 2011 obri la porta ara a aprovar-los té, desgraciadament, ben poc a veure amb el projecte polític. Els dubtes jurídics que el decret de pròrroga del pressupost genera i que el Consell portarà al Constitucional si el Govern no modifica són usats com una excusa per condicionar l’elaboració de les llistes electorals del centre dreta, on tot i el protagonisme assolit aquesta legislatura, Nomen té dificultats per trobar encaix. El manteniment de les actuals aliances en el si de CR i la suma d’independents atorgaria a ApC i especialment al seu líder un paper secundari els pròxims comicis. La via triada per intentar condicionar la política de pactes –amenaçar amb un eventual allargament de la legislatura– lluny d’ajudar a reforçar la seva posició la desacredita. Andorra pel Canvi ha deixat ben clar que l’aprovació o no del pressupost no depèn del dèficit, de les despeses corrents, dels ingressos, de les inversions o de la despesa social que pugui contenir o de la credibilitat del Govern que l’ha de tirar endavant, sinó de les possibilitats d’articular un front alternatiu a l’actual majoria socialdemòcrata i del paper que aquesta formació hi pugui tenir. El gir en els plantejaments no fa més que refermar la necessitat d’acabar amb el vodevil de la legislatura sense noves sorpreses ni teatralismes.
