«La cultura dóna a l’home la capacitat de reflexionar sobre ell mateix. És la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. A través d’ella destriem els valors i efectuem opcions. A través d’ella l’home s’expressa, pren consciència de si mateix, es reconeix com un projecte inacabat, posa en qüestió les seves pròpies realitzacions, cerca incansablement noves significacions i crea obres que el transcendeixen» (UNESCO, Declaració de Mèxic, 1982).

La cultura és l’herència social, és un complex d’idees i d’hàbits adquirits, un patrimoni que constitueix un dels testimonis principals de la història, la identitat i la creativitat d’una comunitat. És un deure essencial de la societat i dels poders públics preservar aquesta riquesa col·lectiva i transmetre-la en les millors condicions a les generacions futures. La millor manera de protegir la cultura és fer-la rellevant i un element de desenvolupament.

Dissabte passat, molts ciutadans d’aquest país compartíem plegats la magnífica i emocionant cerimònia d’inauguració d’Escaldes-Engordany com a Capital de la Cultura Catalana i un tret de sortida d’aquesta magnitud implica i convida a fer unes reflexions al voltant de la Cultura i el paper que hi hem de jugar les administracions públiques.

L’any 2010, el ministeri encarregat de la Cultura va organitzar una Taula de Cultura, amb representants de les institucions, de les entitats públiques i privades i les associacions culturals d’Andorra amb el propòsit ferm de replantejar i activar la dinàmica cultural d’Andorra que afecta l’acció cultural, el patrimoni cultural, la política lingüística i les indústries culturals.

La cohesió social no serà plena si no contempla i participa també de les polítiques culturals. Estem convençuts que la Cultura, a més d’espectacle, divertiment i entreteniment, ens aporta capacitat per entendre la complexitat de la societat actual. Des d’aquest plantejament estem treballant per fer la transició de la cultura dels grans esdeveniments a la de proximitat, de la cultura d’aparador a la cultura del compromís, de la cultura de la pedra a la cultura dels continguts i de la creació, de la cultura invisible a la cultura clau de la cohesió, de la cultura tradicional identitària del passat a la cultura popular integradora, i de la cultura d’elit i per a pocs a la cultura amb tots i per a tots.

És en aquest context que té raó de ser la Cultura. L’acció cultural no és l’acció exclusiva de les administracions des d’un model dirigista, sinó l’acció compromesa que compta amb les associacions, els agents, els creadors i els nous sectors emergents.

La veritable democratització cultural no es defineix amb una oferta cultural més gran sinó que és l’acció constant i transversal concertada amb la societat (creació + educació + desenvolupament sostenible + desenvolupament social).

Que casa nostra aculli la capitalitat de la Cultura Catalana és una clara aposta per la cultura de proximitat perquè no només representa un esforç per articular les activitats organitzades pels comuns en tots els seus equipaments culturals especialitzats (biblioteques, ludoteques, teatres, auditoris, sales de música, espais d’art, museus, arxius, etc.), sinó que també s’obre a la participació de tots els agents culturals i fa possible que el territori es doti d’espais per a la creació i generi complicitats amb l’educació.

Quan tots ja som conscients que el desenvolupament cultural és part essencial del desenvolupament econòmic, toca insistir que la societat andorrana ha assolit un grau de maduresa que obliga els poders públics a replantejar el model de gestió cultural vigent i adequar-lo a les noves exigències i als nous reptes i de trobar noves fórmules d’execució de les polítiques culturals al marge de les conjuntures polítiques.

És per tot això que som aquí plegats, perquè la iniciativa del Comú d’Escaldes-Engordany ens ha apropat a aquesta oportunitat de la gran festa de la Capital de la Cultura Catalana, la festa de la creació, del diàleg intercultural, del foment i la difusió de la Cultura que anirà creixent en els propers mesos i que estic convençuda que ens ajudarà a renovar els nostres enfocaments del desenvolupament sostenible i enfortir la cohesió social i la governança democràtica.