L’apujada unilateral per part dels bancs del tipus d’interès dels crèdits a curt termini i les pòlisses que donen als comuns no ha agradat gens al Govern. Perquè, entre d’altres raons, l’executiu considera que “no es pot tractar les institucions de l’Estat, i els comuns són institucions de l’Estat, com un client més”. Ras i curt.
El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va mostrar-se així en desacord amb la decisió presa recentment per l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA) envers el tracte que donen a les corporacions locals (l’increment del tipus d’interès serà de mig punt a partir d’enguany) i ho va voler mostrar en la compareixença pública que va fer ahir a la tarda en acabar una de les successives reunions que està mantenint amb els cònsols per abordar les modificacions del sistema de transferències i competències. “No ens sembla adequada aquesta apujada”, va manifestar, alhora que va admetre que “compartim la preocupació dels comuns pel deute i la indissimulada preocupació per aquesta modificació unilateral”.
Per tot plegat, el mandatari està decidit a “traslladar” als responsables de les entitats financeres el malestar compartit, en el marc d’una trobada fixada per a les pròximes setmanes, i en què es demanarà, com a mínim el retorn a la situació anterior (l’euríbor +1,5 punts). Sobre un eventual canvi de les condicions financeres del Govern, Bartumeu va confirmar que no s’ha rebut cap comunicació com la que l’ABA va trametre als cònsols, però que “una altra cosa és que en tingui la pretensió”. També va recordar que les entitats andorranes “han d’entendre l’esforç per retirar pressió” que ha fet l’executiu amb les recents operacions de préstec.
NEGOCIACIONS A FORA
Una de les vies que va plantejar el mandatari per atacar el deute comunal és a través de préstecs a entitats bancàries estrangeres, amb vista que “no hem acabat les negociacions per trobar finançament a fora”. I, mirar també, de buscar fórmules “no tan gravoses” per a les administracions locals. La feina rau ara a continuar amb les converses encetades amb entitats estrangeres, el contingut de les quals va preferir no detallar per trobar-se, precisament, en el nivell de la negociació. “Però si no anessin bé, no en parlaríem”, va avisar.
UN CALENDARI D’AMORTITZACIÓ
D’altra banda, el Govern està disposat a treballar conjuntament amb els comuns per millorar les condicions i, òbviament, eixugar el deute. Però primer cal centrar els esforços a detallar i estudiar les dades i l’estructura d’aquest endeutament. “Quan ho tinguem xifrat, mirarem com podem treballar per millorar aquestes condicions.” Aquest compromís, va evidenciar, va íntimament lligat a la contrapartida de fixar de manera clara i tancada el que va definir com un “calendari d’amortització”. O, el que és el mateix, traduir en llei la voluntat política d’amortitzar els préstecs.
Tot plegat, a més, en el marc del compromís adoptat per Bartumeu de defensar futures modificacions a la Llei de finances comunals, per canviar els límits d’endeutament, i la Llei de transferències.
