L’auditoria de gestió del Centre de Tractament de Residus SA (Ctrasa) encarregada pel Govern ha «confirmat les sospites de mala gestió i d’irregularitats», va manifestar ahir el portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, en una compareixença conjunta amb els ministres d’Economia i Finances i Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, Pere López i Vicenç Alay, per exposar les principals conclusions de l’estudi.

Vistes les «proves», el Govern reclamarà responsabilitats i no descarta arribar a la via judicial.

Després de recordar que l’auditoria es va encarregar al maig passat després que en la formulació dels comptes del 2009 es trobessin «indicis d’irregularitats» en la construcció del centre de tractament de residus, el ministre d’Economia, Pere López, va exposar que l’estudi «ha confirmat i posat en relleu la pèssima gestió», que va generar un sobrecost en l’obra d’uns 23 milions d’euros, aproximadament el 50% del pressupostat. Segons va resumir López, l’auditoria demostra «tres mecanismes per eludir l’assumpció del sobrecost».

D’una banda, hi ha el contracte «blindat», amb «aparença de contraprestació de serveis», amb els socis privats de Ctrasa, Cespa i Novergie, pel qual aquestes empreses percebien 400.000 euros anuals de mitjana. En aquest punt, el ministre de Medi Ambient, Vicenç Alay, que durant el 2007 va exercir de portaveu del grup parlamentari socialdemòcrata en les qüestions relacionades a Ctrasa, va qualificar les contraprestacions de «banals», ja que es tracta de posar a disposició els seus coneixements i fer assessoraments tècnics. Cal comentar que la retribució establerta pel contracte té una part fixa i una altra de variable, però que el cost total al final dels 20 anys pels que es va signar, «no seria inferior als 7,2 milions d’euros», segons va quantificar López.

El segon mecanisme que hauria demostrat l’auditoria és la reducció a la meitat del capital social de la societat. El Consell General va aprovar, a petició del Govern, una llei per reduir aquesta xifra, però no es va modificar el quadre de finançament –és a dir, les quotes de finançament del préstec–, segons va explicar el ministre d’Economia, i va derivar en un cost més elevat pel Govern d’uns cinc milions d’euros.

Finalment, hi ha la compra de les accions de Ctrasa als socis privats andorrans per part del Govern i FEDA. L’estudi determina, segons va exposar López, que aquestes accions es van comprar pel valor nominal, quan el «valor teòric» era del 40% del que es va pagar. En resum, i en paraules d’Alay es van comprar les accions «un 250% més cares del que valien». Més clarament, cada acció es va pagar a 6.579 euros quan el valor real era de 2.642 euros.

Per tot plegat, el Govern, a través de Ctrasa, demanarà ara el rescabalament dels imports pagats «indegudament» en virtut del contracte de contraprestació de serveis i la nul·litat d’aquest i també el retorn del 60% de més del que s’ha pagat per les accions als socis andorrans. Si els socis i exsocis de Ctrasa no accedissin a retornar aquests diners, el Govern emprendria la via judicial. El Govern ha encomanat nous informes «d’acompanyament» a l’auditora per a suport a les accions que es volen emprendre.

De moment, l’Executiu no s’ha plantejat dur a la Justícia el govern liberal de l’època, tot i que l’actual assegura que aquest era coneixedor, d’abans que s’iniciessin les obres de construcció que hi hauria un sobrecost i que fins al final, quan aquest sobrecost era de 23 milions, no es va actuar. En aquest sentit, López va assegurar que es va tenir «temps suficient per introduir mesures». D’aquests 23 milions d’euros de sobrecost, el govern liberal en va acceptar sis, i la resta es van establir els mecanismes de retribució «encoberta» i així fos assumit amb diners públics.

D’altra banda, l’Executiu liderat per Jaume Bartumeu, ha encarregat també una segona auditoria per esbrinar si els sis milions d’euros acceptats del sobrecost de les obres responen realment a obra executada, tenint en compte que el 80% de l’obra era adjudicada a empreses que al mateix moment eren accionistes de Ctrasa i per tant responsables alhora del sobrecost.

Pel que fa a la reducció del capital social de la societat, el Govern va aprovar un avenç de fons per un import d’uns 7,5 milions d’euros per tal d’efectuar el que es coneix com a «operació acordió», és a dir, retornar el capital de la reducció per fer després una ampliació de capital, ja que tot i ser aprovada per llei la reducció de capital al 50%, mai es va poder retornar per estar Ctrasa en una situació fons propis negatius, i així sanejar els comptes i donar viabilitat a la societat. D’entrada, els accionistes públics –el Govern i FEDA– comprarien la part proporcional, però si els socis privats no assumissin la seva part, l’avenç de fons és suficient per fer front al total de l’ampliació de capital i la societat passaria a ser de capital 100% públic.