L’auditoria conclou que CTRASA es va inançar de manera irregular

Autor: CLARA GARNICA
Font: el periòdic d'andorra
Publicat el: 18 de Gener de 2011

Nou mesos després d’anunciar públicament l’elaboració d’una auditoria sobre la gestió del Centre de Tractament de Residus (CTRASA), el Govern va exposar-ne ahir els seus resultats. Aquests, confirmen «les sospites de mala gestió i d’irregularitats de finançament» de la societat, tal i com va manifestar ahir el portaveu del Govern, Bruno Bartolomé.

La principal crítica exposada ahir per l’Executiu, en una roda de premsa conjunta realitzada per Bartolomé, el ministre d’Economia i Finances, Pere López, i el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, Vicenç Alay, recau en la manera de finançar la construcció de la instal·lació. Tal i com ja s’havia exposat en anteriors compareixences, CTRASA va tenir un sobrecost de construcció, que ahir es va fixar en 23 milions d’euros, representant un 50% més del prèviament pressupostat.

Una part d’aquest import, sis milions d’euros, van ser abonats per l’anterior Govern a les empreses constructores després que aquestes presentessin una demanda a l’Executiu al març del 2007. Els més de16 milions restants són els que presentarien irregularitats, i part d’ells han estat finançats amb «diners públics» de manera encoberta, segons va denunciar López i ha conclòs l’auditoria. Cal constatar que les empreses constructores tenien llavors accions de la societat. Per tot, el Govern va anunciar que demanarà la restitució d’aquests imports «indegudament satisfets», va manifestar López.

Tres mecanismes irregulars / El ministre d’Economia i Finances va informar ahir que les empreses van rebre les quanties econòmiques derivades del sobrecost fent ús de tres mecanismes. El primer, a través d’un contracte blindat signat entre els actuals socis privats de CTRASA, Cespa i Novergie, i la societat. El contracte, de 20 anys de durada, estableix una retribució de 400.000 euros anuals en concepte d’obra i serveis. Però segons va exposar López, es tracta «d’oneroses obligacions simulades sota l’aparença de prestació de serveis». Alay, per la seva part, va definir el contracte de «banal». En total, i un cop finalitzin els 20 anys de contracte, l’import que hauran rebut les dues empreses serà de més de 7,2 milions d’euros. Per tot, l’Executiu demanarà la seva nul·litat.

El segon punt exposat pel ministre Pere López es refereix a la reducció del capital social al 50% realitzat l’any 2007, i involucra també a l’anterior Govern en tot aquest afer, ja que van ser ells els que van aprovar un projecte de llei de reducció de capital social, que es va elaborar sense modificar el quadre de finançament, és a dir, les quotes de finançament del préstec. Aquesta situació va suposar, segons el ministre, un major cost per al Govern xifrat en cinc milions d’euros.

Finalment, la tercera conclusió de finançament irregular al que ha arribat l’auditoria està relacionada amb la compra d’accions que FEDA i el Govern van realitzar l’any 2006 als socis privats encarregats de fer la construcció, tots de procedència andorrana. El preu estipulat de l’operació no va tenir en compte el sobrecost i com aquest influenciava en el valor patrimonial de la societat. Com a conseqüència, les accions es van vendre a un preu molt més elevat del real. Concretament, les 29 accions que va comprar FEDA corresponen a un 40% del valor real: es van pagar a 6.579 euros l’acció, quan el valor real era de 2.642 euros. O sigui, el paquet d’accionariat es va comprar per 1,9 milions d’euros quan costava realment 760.000.

L’opció d’acudir a la justícia / Totes aquestes irregularitats exposades ahir per l’Executiu seran plantejades el proper 3 de febrer en la convocatòria del Consell d’Administració de CTRASA. El Govern i FEDA reclamaran el retorn dels imports a les empreses actualment integrades en la societat i també a les que anteriorment hi van participar, en aquest cas en concepte de l’operació de venda de les accions (i que representa 1,7 milions d’euros de més). En cas que no es produeixi el retorn i el rescabalament de les quanties demandades, «s’emprendran accions legals», va assegurar López. El ministre va assegurar, malgrat tot, que la voluntat de l’Executiu no és la de «judicialitzar l’afer».

Paral·lelament a aquesta gestió de reclam d’imports aconseguits de forma irregular, segons apunta l’auditoria, el Govern va informar que ha encarregat una segona part d’aquest anàlisi privat, i que respon a l’estudi sobre si els imports facturats per a construir la instal·lació «correspon al volum d’obra», va manifestar López. És a dir, si la totalitat dels 23 milions d’euros del sobrecost van ser facturats a CTRASA o si en aquest sentit s’ha produït malversació de fons, tenint en compte que el sobrecost ha estat «provocat per les empreses constructores, que a l’hora eren accionistes»

La responsabilitat del govern / Aquesta segona part de l’auditoria també ha de plantejar fins quin punt el Govern liberal està implicat en tot aquest procés d’irregularitats. López va assegurar ahir que de moment no s’han plantejat emprendre cap acció contra l’anterior Govern i que romanen a l’espera de la segona auditoria. Malgrat això, aquesta primera part exposa que l’Executiu «ja era coneixedor que la construcció del Centre de Tractament de Residus presentava un sobrecost abans d’iniciar-se els treballs», segons López, i que no va realitzar «cap actuació» al respecte. El ministre va concloure que en aquest afer les responsabilitats «abasten diferents nivells públics»

Alay, per la seva part, va recordar que ja al 2007, i com a conseller general del PS, va exposar al Govern liberal l’existència de mecanismes de retribució encoberta que s’estaven produint a CTRASA. La defensa llavors realitzada pels liberals «no corresponia a la realitat», tal i com demostra ara l’auditoria, segons va assegurar Alay. El ministre de Medi Ambient també va manifestar la seva sorpresa perquè el Govern de Pintat aprovés el projecte de llei de reducció del capital social com si la situació dels seus comptes «fos tan bona», va ironitzar.

Finalment, i veient l’evolució «de les seqüències» succeïdes des que es va tenir constància del sobrecost, l’any 2006, fins a l’actualitat, passant pel pagament del Govern d’únicament sis milions d’euros dels 23 totals, «són il·lustratius que el Govern tenia coneixement dels fets» i de la situació irregular.

pdf3.jpg