Basant-se en l’auditoria que es va encarregar sobre la gestió del Centre de Tractament de Residus (CTR) i de la seva construcció, el Govern ha pres un seguit de decisions.

Entre aquestes  hi ha reclamar als socis privats actuals el retorn dels diners pels “suposats” serveis que han prestat a la societat, així com la rescissió del contracte sobre el qual es fonamenta aquesta assistència tècnica i també que els socis andorrans que van vendre les seves accions retornin una quantitat determinada, ja que, segons l’auditoria, en el seu moment aquestes accions es van vendre per sobre del preu real que haurien de tenir. També hi ha una deficiència detectada sobre la reducció del capital social que va establir el Govern el 2007.

Aquestes constatacions es derivaran en reclamacions als socis privats i, en cas que no es materialitzin, l’executiu no descarta arribar als tribunals. Paral·lelament s’ha encarregat un segon estudi per determinar que les obres que van generar el sobrecost en la construcció del forn s’hagin realment executat.

El titular d’Economia i Finances, Pere López, va exposar que els anteriors governs van prendre “tres mecanismes” per eludir les responsabilitats dels socis privats un cop es va detectar que el sobrecost per la construcció de la planta de tractament de residus era del 50%, i també va exposar que aquesta auditoria confirma les “irregularitats” i la “pèssima gestió en el procés de construcció”. D’aquesta manera, es va fer “un contracte blindat” a càrrec de CTRASA pel qual es pagava uns imports fixos i uns altres de variables a Cespa i Novergie per la prestació “d’uns suposats serveis” tècnics que suposaven una mitjana de 400.000 euros a l’any a càrrec de la societat explotadora de la planta. Això, que l’actual executiu considera “una fórmula de retribució encoberta”, ha comportat per a la societat gestora un perjudici “no inferior” a 7,2 milions.

Un altre dels mecanismes que l’actual Govern denuncia és que es va tirar endavant un projecte de llei per a la reducció del capital social a la meitat, la qual cosa, tal com recorden, ja va ser denunciada pel grup parlamentari socialdemòcrata com un mecanisme de retribució encoberta als privats. Això va suposar per a les arques públiques un total de cinc milions d’euros.

En tercer lloc el mecanisme que es denuncia des de Govern és que l’executiu i FEDA van adquirir les accions dels socis privats andorrans per un “valor teòric comptable del 40%” del preu establert, segons conclou l’auditoria que ara té sobre la taula l’executiu. D’aquesta manera es va adquirir aquestes accions per més de 6.500 euros, quan el cost real era de 2.600. Tant FEDA com el Govern van haver d’invertir en aquesta compra 1,9 milions.

D’aquesta manera, des del Govern es reitera que no es té la certesa que aquest sobrecost en l’obra fos justificat i van insistir que el 80% d’aquesta construcció era duta a terme per empreses del país, que al mateix temps eren accionistes de CTRASA.

A partir d’aquestes constatacions, doncs, els passos que seguirà l’executiu seran intentar que hi hagi un retorn dels imports que han estat “indegudament cobrats” per aquests socis privats i, en cas que no es vulgui fer aquest rescabalament  “s’emprendran les accions judicials escaients”, tal com va concloure López.

Pel que fa als avanços de fons demanats per fer front a l’ampliació del capital, López va exposar que, tot i que en un principi és previst que FEDA i el Govern n’assumeixin el 53%, s’ha demanat uns avanços que permetin adquirir el 100% del capital en el cas que els dos socis privats no concorrin a aquesta ampliació. Això suposaria que l’administració i la parapública passarien a tenir el 100% del capital i CTRASA passaria a ser una societat totalment pública.

Quant a les responsabilitats que es puguin derivar d’aquesta mala gestió, des de l’executiu no van voler avançar si s’emprendrà una reclamació contra l’anterior executiu, però en tot cas el titular de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, Vicenç Alay, va remarcar que abans de començar els treballs el Govern ja era “coneixedor” que hi hauria un sobrecost i “no es va emprendre cap acció”, ni dels socis privats ni del mateix executiu.

El titular de Medi Ambient també va recordar que el 23 de març del 2006 CTRASA va demanar l’import total del sobrecost de l’obra i el Govern va fer silenci administratiu, amb la qual cosa hi va haver un recurs de reposició després del qual l’executiu va pagar sis milions d’euros i a partir d’aquest moment es va dur a terme la compra del capital social dels privats andorrans i també el contracte de prestació de serveis per part de Novergie i Cespa. Hi ha previst un consell d’administració el 3 de febrer i una junta general extraordinària el 14 del mateix mes.