Ja fa temps, gairebé des de principis de la legislatura en algun cas, que, malauradament, els partits de l’oposició pensen i treballen més en clau electoral que no pas en funció de l’interès i dels reptes que ha d’afrontar el país, i que poden ser cabdals per al futur més pròxim però també més a mitjà termini.

Andorra pel Canvi en va donar ahir un nou exemple en plantejar, tot i ser conscient que amb únicament tres consellers és del tot inviable, una moció de censura a l’executiu si es continua negociant amb les autoritats econòmiques europees l’acord monetari sense tenir el suport parlamentari suficient per ser ratificat. Malgrat que ApC té part de raó quan alerta que un acord d’aquest tipus comportarà que el país hagi d’assumir part del cabal comunitari i que pot implicar canvis legislatius importants en matèria econòmica, financera i fiscal, es tracta d’una qüestió prou important perquè s’afronti amb el màxim rigor i seriositat i no amb gestos de cara a la galeria pensant en una futura batalla electoral. I és que, malgrat que encara hi hagi gent que s’entesti en el contrari, Andorra no pot viure d’esquena a Europa ja que, segurament, hi té més a perdre que no pas a guanyar. A més a més, cal tenir present que va ser Andorra, en la darrera legislatura del Govern de Marc Forné, qui va demanar aleshores a la UE negociar la possibilitat d’emetre euros, i que ara una marxa enrere podria comportar que la Unió tanqués la porta a qualsevol altre tipus de negociació per força temps. És per això que seria necessari l’esforç de tots en aquesta qüestió per mirar, si s’acaba signant, d’aconseguir el millor acord possible per als interessos del país.