El debat sobre l’acostament a la UE, que en les últimes setmanes es va centrar en la necessitat de confirmar un calendari per a establir el ritme de les negociacions de cara a l’acord monetari, va viure fa pocs dies el seu moment més àlgid.
Ara, havent ja passat al 2011 i un cop feta la compareixença pública del cap de Govern, Jaume Bartumeu, sembla que aquest debat s’ha calmat i que serà, sens dubte, un dels eixos de la campanya electoral a les generals anticipades d’aquest any. Amb aquest clima, sobre la taula hi ha constatacions com la efectuada al seminari sobre l’EEE amb els països europeus de petita dimensió territorial, celebrat el 10 de setembre, on va participar Andorra i on es va comprovar com l’exemple de Liechtenstein posa de manifest la possibilitat real de beneficiar-se d’adaptacions en l’adequació al cabal comunitari i avançar en estadis posteriors.
Segons el resum efectuat per la delegació andorrana desplaçada a aquest seminari al qual va accedir aquest rotatiu, la cap de la Unitat de Coordinació de l’EEE a Vaduz, Andrea Enter-Koch, va apuntar que la viabilitat de l’entrada a l’EEE per a petits països com Andorra, Mònaco i San Marino –les tres jurisdiccions que van ser presents al seminari– és possible si hi ha una correcta adaptació com l’experimentada per Liechtenstein. En aquest sentit, no només juguen un paper clau les adaptacions necessàries per motius obvis com ara el fet de no transposar la directiva del paquet financer relativa a les borses –en no disposar-ne d’aquesta–, sinó també, i especialment, la clau pot estar en els períodes transitoris.
Al seminari es va informar com Liechtenstein va poder negociar diversos períodes transitoris, en particular en matèria de llibertat de circulació de persones, un període que ha esdevingut permanent. En aquest cas específic, relatiu a la primera de les quatre llibertats que implica l’EEE –lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals– a Liechtenstein, amb un 33% d’estrangers residents, inicialment es va témer que molts ciutadans de l’EEE es volguessin establir al país per la qualitat de vida. En aquest sentit, es va negociar un període de transició durant el qual el Govern emetria a l’any 56 permisos de residència a persones que volien treballar o establir-se. Finalment, amb l’ampliació de la UE al 2004, aquest període transitori va esdevenir permanent, tot i que el Govern de Liechtenstein ha d’aportar periòdicament la prova que aquesta excepció segueix sent necessària.
l’encaix amb salvaguardes / Cal recordar que Bartumeu ve reiterant durant els últims mesos la possibilitat que ofereix el Tractat de Lisboa a l’hora de salvaguardar les especificitats d’un petit país com Andorra. En la mateixa línia, al seminari, la delegació de Liechtenstein va referir-se a un altre dels punts clau: l’adquisició de terrenys i vivendes, un punt en el qual aquesta jurisdicció va aconseguir un tracte com el de Malta, consistent en la possibilitat de comprar un terreny i una vivenda per persona.
La delegació Andorrana que va participar al seminari, integrada per l’ambaixadora a la UE, Imma Tor; l’ambaixador especial per a les relacions amb Europa, Òscar Ribas; i la directora general d’Afers europeus i Relacions institucionals, Eva Descàrrega, entre d’altres, va poder analitzar com a Liechtenstein, tot i les grans reticències inicials, hi ha dia d’avui el convenciment que cal continuar de la mà de l’EEE, amb una estructura que ha funcionat bé fins ara i que ha donat bons resultats.
PROFESSIONS LIBERALS / Un punt interessant és el que afecta a les professions liberals. A Liechtenstein, com podria passar a Andorra si es continua caminant cap a la UE, a l’inici van haver-hi crítiques per l’establiment especialment d’advocats. Però després de 15 anys, les manifestacions s’han calmat i l’entrada d’advocats d’altres estats membres s’ha vist compensada per la possibilitat oferta als professionals de Liechtenstein d’accedir a l’ampli mercat de l’EEE. Aquest és, però un exemple, ja que Andorra haurà de trobar el seu propi encaix, de moment amb l’acord monetari.
