El Consell General va aprovar ahir les tres lleis d’imposició directa que creen els impostos sobre els beneficis de les societats, sobre la renda de les activitats econòmiques i sobre la renda dels no residents. El vot favorable dels 14 consellers generals socialdemòcrates i l’abstenció dels 11 consellers reformistes van permetre l’aprovació d’aquestes lleis que fixen un tipus general únic del 10% –situant-se en la franja més baixa de les tributacions existents a la Unió Europea–. Els tres consellers d’Andorra pel Canvi es van abstenir en la llei de l’impost sobre la renda dels no residents i van votar contra les altres dues.

Tant socialdemòcrates com reformistes van coincidir en assenyalar la transcendència de la votació d’ahir, que introdueix per primera vegada les grans figures de la tributació directa a Andorra. Amb tot, i també en virtut de l’acord entre PS i CR, els impostos directes no entraran en vigor fins que no ho faci la futura llei de l’IVA. El projecte de llei en qüestió està a tràmit al Consell General, però els reformistes declinen aprovar-lo aquesta legislatura argumentant que la inestabilitat política ho desaconsella.

La diferència de criteris entre socialdemòcrates i reformistes quant a la llei de l’IVA es va evidenciar durant el debat d’ahir. El conseller del PS i president de la Comissió de Finances, Jordi Font, va anunciar que el seu Grup seguirà pressionant per aprovar l’IVA abans d’uns comicis anticipats que gairebé tothom veu com inevitables. Però sense acord amb els reformistes –amb ApC és del tot inviable– no hi ha IVA i, per tant, la reforma fiscal haurà d’esperar per quedar del tot completa; i més encara si tenim en compte que els socialdemòcrates ja van renunciar a enviar al Consell el projecte de llei de l’IRPF per facilitar l’entesa amb CR.

«Històric» o «trist» / L’aprovació de la imposició indirecta va estar a punt de fracassar després que CR anunciés durant els últims dies que podria votar en contra dels textos. Finalment, per arribar a un consens entre els reformistes partidaris de la reforma i els contraris a votar cap més llei de l’Executiu socialdemòcrata es va imposar la solució de permetre l’aprovació dels textos amb l’abstenció. El resultat final era el mateix, però servia als reformistes per marcar distàncies amb els socialdemòcrates. És per això que, mentre que el Govern i el PS van qualificar en diverses vegades el dia d’ahir d’«històric», els reformistes van preferir parlar de «coherència» i «responsabilitat». «Si algú es pensava que engegaríem a roda vuit mesos de feina estava molt equivocat», va dir el conseller de CR Amadeu Rossell.

I el que era coherent, responsable i històric per a 25, era «trist» per a tres. De «trist» va qualificar el dia d’ahir el president del Grup ApC, Eusebi Nomen, que va acusar socialdemòcrates i reformistes d’«enganyar» dient que no augmentaria la pressió fiscal amb uns textos que, segons la plataforma, elevaran les càrregues tributàries de forma considerable. Per tot plegat, ApC va votar contra la llei de l’impost de societats i la llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques. En el cas de l’impost de la renda dels no residents, la plataforma es va abstenir, per bé que va intentar anul·lar l’article que fixa el tipus d’interès, argumentant que hauria de ser del 25% i no del 10%.

«La padrina ja és estat» / El més gràfic quant a la reforma va ser Font: «A partir d’ara transformem la Padrina, la mamella de la Padrina, en Estat», va dir els socialdemòcrata, «tots serem iguals davant la llei i contribuirem en funció de les nostres capacitats». Certament, molts s’hauran d’acostumar que parlar d’impostos directes andorrans ha deixat de ser un oxímoron.