El Consell General va aprovar ahir les tres lleis d’imposició directa –l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, i l’impost sobre la renda dels no residents fiscals– amb els vots favorables dels 14 consellers socialdemòcrates, l’abstenció dels 11 reformistes i els vots en contra dels tres membres del grup d’Andorra pel Canvi, excepte en el cas del tercer impost, en què també es van abstenir.
Així, l’acord a què van arribar dimarts passat els grups parlamentaris socialdemòcrata i reformista, juntament amb el Govern, va permetre donar llum ambre a la reforma fiscal, a l’espera que s’acabi el treball de la comissió legislativa en la llei de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i es pugui aprovar al Consell General. Malgrat haver d’esperar perquè siguin efectives les lleis, tant reformistes com socialdemòcrates van qualificar la fita «d’històrica» i de «cabdal», tot i que, sobretot els primers, reconeixen tenir un regust «agredolç» a la boca. Els hauria agradat que els textos assolissin el suport unànime de la cambra, o com a mínim poder votar-hi ells a favor, però van justificar l’abstenció per demostrar el desacord, una altra vegada, amb l’actitud del Govern. En aquest cas va ser el conseller Amadeu Rossell qui va expressar el «desencís per veure que una llei necessària i bona ha estat compromesa i a punt de tornar a la casella de sortida», i va afegir que «no es pot demanar responsabilitat i sentit d’Estat quan qui governa no s’aplica el conte».
Pel cantó d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen va justificar l’abstenció en la votació de l’impost sobre la renda dels no residents per la seva «importància per eliminar l’intrusisme». Aquest argument va ser esgrimit també pels consellers, que ahir van exercir de portaveus per la resta de grups parlamentaris. Però ApC no està d’acord en el tipus impositiu del text, establert en el 10% i va demanar el vot separat de l’article en qüestió. Segons Nomen, amb aquest tipus «ja donem d’entrada el que normalment es negocia » en els convenis per evitar la doble imposició (CDI), i entén que el 10% no serà suficient per aturar l’intrusisme. El ministre d’Economia i Finances, Pere López, li va respondre que per poder signar els anomenats CDI cal complir el «principi de no discriminació», que segons entén López passa per donar un tracte equivalent als residents i als no residents.
En els altres dos textos, l’impost sobre societats i l’impost sobre les activitats econòmiques, el president d’ApC va justificar el vot contrari en entendre que s’augmentava la pressió fiscal en prop del 25%, cosa que no és assumible per la societat en un moment de crisi on la majoria de països el que fan és revisar el seu marc fiscal. Així, Nomen va afegir que l’objectiu era incrementar la recaptació tot dient que «l’Administració no és una eina per pagar favors polítics com estan fent vostès [el Govern socialdemòcrata] i els seus predecessors». Per tot plegat, Nomen va demanar que «no diguin que dinamitzarà l’economia», perquè el que dinamitzaran aquestes lleis són «els ingressos» de l’Estat.
En un sentit similar es va expressar el reformista Daniel Armengol, que va apuntar que no es rellançarà l’economia si aquests textos no s’acompanyen d’altres lleis i de la confiança necessària amb els governants. «Si l’objectiu és incrementar els impostos, sense reformes i un programa econòmic, aquestes lleis no hauran servit de res», va sentenciar, alhora que aprofitava per acusar el Govern i el grup socialdemòcrata de «confondre l’objectiu amb els mitjans».
Per la seva banda, el ministre d’Economia i Finances, Pere López, va defensar- se dels atacs reformistes tot afirmant que «no entenem la fiscalitat com un objectiu, sinó com un mitjà per assolir l’objectiu de reactivació econòmica, de cohesió social i d’encaix amb la Unió Europea». Igualment, el president de la comissió legislativa de Finances, el socialdemòcrata, Jordi Font, va afirmar que «la pressió fiscal ha de ser el més moderada possible i assumible pel teixit empresarial», ja que, si no, es podria perdre recaptació en oprimir massa l’economia productiva. Font va afegir, en l’àmbit de la cohesió social que persegueixen també aquestes lleis, que «la justícia social augmentarà del 100% en molts casos». En aquest sentit, va comentar que la Constitució ja preveu que els ciutadans contribueixin a l’Estat en la mesura de les seves capacitats.
«Socioreformisme»
El president d’ApC va carregar tant contra els socialdemòcrates com contra els reformistes, a qui va acusar de «donar oxigen a l’agonia en què s’ha convertit el Govern socialdemòcrata».
Nomen encara va criticar que ni reformistes ni socialdemòcrates complien els seus compromisos electorals aprovant aquestes lleis, ja que augmentaven la pressió fiscal. Així, va recriminar als reformistes que «s’han cansat de dir que no votarien un augment de la pressió fiscal».
En resposta a les acusacions de no complir els compromisos electorals que va fer Nomen, entenent una altra vegada que amb l’aprovació dels impostos de societats i d’activitats econòmiques s’incrementaria la pressió fiscal i que l’IVA igualarà la que actualment exerceixen el conjunt d’impostos indirectes vigents, el president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, va ser qui millor es va explicar. Gabriel va deixar clar que justament per evitar aquest augment de la pressió fiscal es va acordar la disposició transitòria per la qual els impostos aprovats ahir –amb l’excepció del que ve a gravar la renda dels no residents– no seran aplicables fins a l’aprovació de l’IVA. «És el principi de vasos comunicants», va exposar el líder reformista, pel qual amb l’IVA s’haurà de rebaixar la pressió fiscal actual dels impostos indirectes i compensar l’evident augment de la imposició directa, per assolir un equilibri.
En resposta a les acusacions de «donar oxigen» al Govern, Gabriel va respondre que «tant de bo haguéssim pogut assolir el socioreformisme’», com havia batejat prèviament el suport que els reformistes donen als socialdemòcrates Eusebi Nomen. Així, el líder reformista tornava a lamentar que no s’hagués pogut assolir ni el govern d’unitat ni els pactes d’Estat reivindicats al principi de la legislatura.
Una altra vegada, Nomen va qualificar de «faltar a la intel·ligència de les persones» dir que no s’augmentarà la pressió fiscal i va considerar que «no era un dia històric, és un maldecap per l’economia productiva». Així mateix, el president del grup d’Andorra pel Canvi va lamentar que dels «cinc diferencials» que tenia Andorra, el de llibertat ha desaparegut –en aquest punt, «sortosament» perquè els veïns gaudeixen de més llibertat–, igual que el d’aranzels. El de seguretat física «esperem que duri molts anys», i el de privacitat i fiscal, segons Nomen, «el socioreformisme els ha reduït i amb l’acord amb la Unió Europea «desapareixerà» el primer. López va afirmar que «dir que no hi ha diferencial fiscal és faltar a la veritat».
