El Consell General va aprovar ahir el paquet de lleis d’imposició directa gràcies a l’abstenció del grup parlamentari reformista, que finalment va optar per no votar favorablement cap de les tres normes com a retret a la gestió de l’executiu. No obstant, tots els presents, tret dels representants d’Andorra pel canvi (ApC), van coincidir a qualificar la sessió d’“històrica”.

Els tres consellers del grup parlamentari, que es van abstenir en la votació del projecte de llei de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals i es van oposar a les lleis dels impostos sobre societats i sobre la renda de les activitats econòmiques, van titllar l’acord de “socioreformista” i van lamentar que, un cop aprovada la llei de l’IVA, servirà per incrementar la pressió fiscal.

Malgrat l’acord anunciat dimarts per l’executiu i Coalició Reformista (CR) per acabar la legislatura “de forma ordenada”, els primers compassos de la sessió d’ahir van evidenciar una certa tensió entre els dos “socis legislatius”, com es va afanyar a anomenar-los el president del grup d’ApC, Eusebi Nomen, en una de les primeres intervencions.

El conseller reformista Amadeu Rossell va ser l’encarregat, durant la presentació del primer projecte de llei, d’escenificar el malestar amb el Govern i exposar la posició del grup, en anunciar “la determinació d’abstenir-se perquè la llei passi” i va concloure la intervenció amb “un missatge clar”: “El crèdit s’ha exhaurit. Compleixin els seus compromisos.”

Més enllà dels retrets polítics, la necessitat de gravar l’activitat dels professionals que no tinguin residència fiscal al país va ser l’únic punt de la reforma impositiva que va provocar una reacció unànime de la cambra. No obstant això, el grup d’ApC es va abstenir després d’argumentar que l’impost, que entrarà en vigor al mes d’abril, s’hauria d’haver plantejat amb un tipus impositiu del 25% i no del 10%, per equiparar-se a França o Espanya.

Després del toc d’atenció que el primer grup de l’oposició va donar al Govern durant els primers compassos de la sessió, l’entesa legislativa entre socialdemòcrates i reformistes va quedar ben palesa. D’aquesta manera, el president del primer grup de l’oposició, Joan Gabriel, va constatar la seva “vocació de govern”, mentre que el ministre d’Economia i Finances, Pere López, va voler donar “un missatge en positiu” i va interpretar la reforma tributària com un “acte de responsabilitat”.

En aquest sentit, López va assegurar que la reforma fiscal servirà per generar noves oportunitats de cara a la inversió estrangera, serà una eina de cohesió social, gràcies a la creació d’un sistema “més just”, i facilitarà l’encaix amb els veïns, en garantir que Andorra és “un interlocutor fiable”.

El conseller general reformista Daniel Armengol va assegurar que estaven “raonablement satisfets amb el text” i perquè s’hagi pogut “consensuar en lloc d’imposar, com massa sovint s’ha volgut fer aquesta legislatura”. Així mateix, Armengol va recordar al titular d’Economia i Finances que el marc fiscal no és un objectiu en si mateix sinó el mitjà per fer “avançar el país”.

D’altra banda, el ministre va recordar que la reforma fiscal no s’enllestirà fins a l’aprovació de l’IVA, moment en què entrarien en vigor les lleis dels impostos sobre societats i sobre la renda de les activitats econòmiques, amb un tipus impositiu del 10%. En aquest sentit, Gabriel va afirmar que “el nou Consell que surti ha de tenir les eines per tancar aquest procés de reforma”. De la seva banda, el cap de Govern va opinar, un cop acabada la sessió parlamentària, que tècnicament es podria arribar a aprovar, però va admetre que “si els reformistes volen deixar aquest tema obert, no podrà ser”.

“Pactes socioreformistes”

El president del grup d’ApC, Eusebi Nomen, que va aportar el to més crític al debat parlamentari de les lleis fiscals, va lamentar que, un cop conclosa la reforma, la pressió fiscal pujarà “entre un 20% i un 25%”. En aquest sentit, va acusar reformistes i socialdemòcrates de no complir les promeses electorals, mentre que els representants dels grups van negar les xifres presentades pel líder d’ApC i van replicar que caldrà esperar a l’aprovació de la imposició indirecta per concretar la pressió fiscal.

Com a resposta, Nomen es va refermar en la seva tesi i va lamentar que “els pactes socioreformistes no poden ser més nefastos per al futur d’aquest país”. Així mateix, el president del grup parlamentari d’ApC va opinar que els reformistes “seguiran donant oxigen a l’agonia en què s’ha convertit el Govern”.