Val més una mort digna que una agonia ignominiosa. Amb aquesta divisa, socialdemòcrates i reformistes van fer ahir un últim esforç per tancar un acord que permeti «una sortida ordenada de la legislatura». Una legislatura, aquesta, que havia de ser la del consens i les grans reformes estructurals i que, malgrat les turbulències que l’han sacsejat des del principi es tancarà amb un balanç gens menyspreable: sortida d’Andorra de la llisa grisa de paradisos fiscals de l’OCDE, signatura dels convenis d’intercanvi d’informacions fiscals, obertura al 100% del sector financer i aprovació de les lleis d’imposició directa amb la llei de l’IVA a la recàmera.

Tots aquest canvis s’hauran dut a terme gràcies a l’entesa dels dos grans partits que, d’altra banda, han estat incapaços de posar-se d’acord per donar estabilitat política a la legislatura.

La tarda d’ahir va començar políticament intensa amb una reunió a quatre bandes entre el cap de Govern, Jaume Bartumeu, el president i el president suplent del Grup Reformista, Joan Gabriel i Ladislau Baró i el president del Grup Socialdemòcrata, Francesc Rodríguez. Els quatre polítics –bicefàlia reformista inclosa– es van conjurar per evitar que les tensions entre PS i CR dels últims dies acabin frustrant l’entesa de mínims forjada durant les darreres setmanes. Finalment, els reformistes permetran l’aprovació de les tres lleis fiscals d’imposició directa i alguna altra «qüestió d’Estat» –en paraules de Gabriel– com podria ser la llei de garantia de dipòsits bancaris. Tot i que el Grup Reformista no va voler avançar el seu posicionament al respecte, tot apunta a què els 11 consellers de CR optaran per l’abstenció en la votació dels tres projectes de llei d’imposició directa que arriben avui al plenari del Consell General. Les 11 abstencions reformistes sumades als 14 vots positius socialdemòcrates són més que suficients per tirar endavant les lleis.

Al matí, però, les coses no estaven tan clares: feia dies que els reformistes recelaven de les intencions del cap de Govern d’allargar la legislatura fins a l’estiu i les tensions sorgides durant la darrera sessió del Consell General no feien preveure res de bo. De fet, a l’entrada de la reunió, el posicionament de CR quant a les lleis fiscals estava més a prop del no que no pas del sí o de l’abstenció. Però finalment va ser possible el pacte: «Estem satisfets d’haver pactat una sortida ordenada de la legislatura», va declarar Gabriel en referència a una «sortida» que tindrà lloc després que el Consell General rebutgi –com previsiblement farà– el projecte de llei de Pressupost 2011 a mitjan el mes vinent. Gabriel va explicar que els reformistes no buscaven del cap de Govern una data concreta de dissolució del Consell, sinó assegurar-se que la legislatura no s’allargaria de manera innecessària un cop constatada la manca d’un pressupost aprovat per a l’Executiu.

El president del Grup Reformista també va garantir el suport de CR a les «necessitats d’Estat» i va posar com exemple la llei del fons de garantia de dipòsits, «que el Govern ha consensuat amb l’Associació de Bancs» i que molt probablement arribarà a l’hemicicle per ser votada juntament amb el Pressupost 2011 les primeres setmanes de l’any vinent.