El ministre d’Economia i Finances, Pere López, va afirmar ahir que el Govern té actualment «pràcticament acabada i en fase de proves una eina informàtica» per tal de fer front a les primeres demandes d’informació en matèria fiscal que arribaran a partir del pròxim mes de gener. Tot i això, López va matisar que, en un primer moment, el fluxe de sol·licituds no hauria de ser molt elevat, ja que «només Àustria i Mònaco seran possibles demandants» en una primera fase, mentre que l’intercanvi de dades amb altres jurisdiccions com Espanya no arribarà fins el 2012.
El president d’ApC, Eusebi Nomen, s’havia interessat per si el Govern tenia preparat «un equip de persones del ministeri de Finances per fer-se responsables de la tramitació» de les sol·licituds, així com en quin estat es trobava l’elaboració d’un reglament «sobre la interpretació i aplicació de les obligacions d’intercanvi d’informació tributària». En aquest sentit, López va explicar que, a més de l’eina informàtica, hi ha hagut també un assessorament jurídic per part de professionals que estan en contacte permanent amb l’OCDE per tal de seguir «els protocols i exemples» d’aquest organisme, mentre que «el fet de ser membre del Global Forum» amb una implicació creixent també condueix al Govern a pensar que hi ha una «preparació suficient».
Nomen va insistir en la necessitat que cal un equilibri entre «l’intercanvi de dades i un nivell de privacitat suficient» i va recriminar a l’Executiu una «minsa preparació» que condueix a pensar que «no anem bé». El líder d’ApC va recordar la imminent entrada en vigor dels primers acords i va qüestionar la preparació, tot i que el titular d’Economia i Finances va reconèixer que, si s’ha d’ampliar l’equip, el Govern ho farà «en el seu moment».
Des de la plataforma, Nomen va referir-se a l’aspecte reglamentari i al fet que, fins a la data, encara no hi ha un text que reguli aquests intercanvis de dades. López va assenyalar que el Govern està «ultimant un decret que reglamentarà» aquests processos en qüestions com els indicis de la petició, les possibles negacions o els orígens de les demandes, entre d’altres. El líder d’ApC va posar l’exemple de Liechtenstein com a un model a seguir, ja que es tracta d’un text «de primera qualitat i que deixa tot molt clar», un fet que, segons ell, s’hauria de cercar també en el cas de la reglamentació andorrana.
López va concretar que el reglament serà una realitat «durant el mes de gener», al temps que va apuntar, en referència a la demanda d’ApC d’una concreció màxima, que aquest reglament «no podrà anar més enllà del que es va incloure a la Llei» d’intercanvi d’informació fiscal, on PS i CR van arribar a un grau d’entesa que no es va donar amb la plataforma.
un nou actor financer / En resposta a la qüestió de Nomen en què es plantejava quin havia estat el grau d’acceptació de l’obertura bancària, pactada també entre PS i CR, López va assenyalar que l’INAF «ha autoritzat una nova entitat» en el marc de la categoria d’assessor financer. Davant d’aquest fet, Nomen va mostrar-se molt crític amb el que va considerar com a una resposta més que qüestionable i que posa de manifest, segons ell, «la inseguretat política, la inseguretat fiscal o l’efecte de l’IVA bancari», entre altres aspectes.
Des del ministeri d’Economia i Finances, la resposta de López va ser que la prioritat del Govern era «permetre la sortida, la internacionalitzzació», amb la qual cosa la tímida resposta no seria un fet que amoïni l’Executiu. Nomen no va compartir aquesta tranquil·litat: «La gent no vol invertir a Andorra», va dir, «com a efecte de l’amanida variada de lleis fiscals» que socialdemòcrates i reformistes estan actualment pactant en el sí de la comissió legislativa de Finances i Pressupost.
Arribats a aquest estadi, López va sentenciar: «El problema és que vostè no creu en aquest país». Davant d’aquest contundent missatge, Nomen va contestar: «Miri si hi crec en aquest país que hi sóc aquí», fent una referència a la seva presència a la Casa de la Vall. El líder de la plataforma va voler aclarir, davant les crítiques d’alarmisme i de voler cercar confusió entre la ciutadania formulades per López i també pel cap de Govern, Jaume Bartumeu amb les seves interpel·lacions: «Jo no genero dubtes, només tinc dubtes».
les provisions del govern / També en matèria econòmica, López i Nomen van protagonitzar la discussió a l’hora d’abordar les provisions del Govern comptabilitzades a 31 de desembre de 2009 per fer front al complement de jubilació dels funcionaris i per cobrir els dèficits de la CASS i el SAAS. El ministre va xifrar en 220 milions d’euros les obligacions en concepte de jubilacions, topant amb les crítiques de Nomen per «crear un forat important que agreuja la situació de deute». En aquest sentit, però, López va afirmar que el Govern ha encarregat «un estudi actuarial» i que, a més, aquestes provisions «formaran part dels passius al balanç del 2010» per primera vegada.
En l’àmbit de la CASS, López va assegurar que el dèficit de l’entitat és de 22 milions d’euros, quantitat que es pot cobrir amb les reserves de què disposa la branca general sense necessitat d’aprovisionar. Nomen va acusar el Govern de no tenir «un projecte de futur» i de no voler reconèixer «el forat de la CASS creat pels pressupost anteriors i que condicionarà els que vindran». Els reformistes van mantenir-se al marge del debat en aquestes qüestions, tot i el dret a la repregunta.
