La pretensió d’encunyar euros té una dimensió que no va ser valorada en el seu moment. Quant el Govern liberal de Marc Forné va fer arribar a Brussel·les l’interès andorra per emetre moneda europea van ser pocs els que van alçar la veu d’alarma. Semblava més un afer sentimental amb cap repercussió a nivell intern. No així ho van entendre els bancs, que de seguida van alertar dels perjudicis que l’acord monetari pot comportar, de forma especial per al sector bancari. Però la proposta ja estava llançada, i Andorra va anar sota la tutela de París i Madrid a Brussel·les amb l’anhel d’encunyar euros andorrans. La Unió Europea ha fet seva la proposta, i ja se sap que les directrius que emanen dels dirigents de la UE es converteixen sovint de consells, suggeriments, invitacions a ordres.

En aquest cas es va pecar d’innocència, tot i els senyals d’alarma que sorgien de la banca, Ara, el procés sembla irreversible, i altres països amb més influència que Andorra han hagut d’assumir l’acord monetari i tot el cabal financer que arrossega. El final de la negociació és incert, i se sap el punt de partida de les converses però no el final de l’acord.

El tema no és gens intranscendent per a Andorra, sobretot el els moments actuals. Els sacrificis s’han de fer, però tot té un límit. El Govern ha complert plenament amb els compromisos internacionals, sense dilatar la sortida de la llista de paradisos fiscals de l’OCDE, avançant de forma ràpida amb la signatura dels acords d’intercanvi fiscal de qualitat, i treballant en el nou marc fiscal que deixi per completada la nova ubicació d’Andorra en el mapa internacional i, especialment, les relacions amb els veïns francesos i espanyols.

Tot i l’escassa informació, tot apunta que no hi ha marxa enrere. EL PERIÒDIC va avançar no fa gaire l’entrevista entre Jaume Bartumeu i Elena Salgado per tractar sobre l’acord monetari, bàsicament per fer entendre la postura andorrana i la necessitat d’evitar la pressió d’un calendari imposat des de la UE. La trobada s’ha repetit amb el representant del copríncep francès. Christian Frémont, amb l’objectiu de trobar aliances i d’aconseguir més temps, especialment quan Andorra es troba a les portes d’una eleccions generals.

Ahir o avui (data límit) el comissari d’Afers Econòmics de la UE, Olli Rehn, haurà rebut la resposta a la seva missiva exigint una resposta per avui divendres. La UE compta amb la carta no amagada del futur acord d’associació, i Andorra ha de fer valer tots els avenços aconseguits en poc més d’un any.