La modificació del Codi de relacions laborals consensuada per PS i ApC –que concreta els aspectes de la també negociada nova llei de llibertat sindical– inclou, en l’article 178, destinat als «serveis mínims», un dret per als treballadors que permetrà el dret de vaga amb uns serveis mínims que no siguin abusius per part de l’empresari. Així, tot i que «correspon a l’empresari la designació dels llocs de treball a cobrir i, si escau, dels treballadors que han de garantir la realització dels serveis mínims i dels treballs de manteniment», el nou Codi remarca que «aquesta designació pot ser impugnada pels representants dels treballadors davant el Departament de Treball».

D’aquesta manera, i amb la impugnació com a eina per a evitar que els empresaris estableixin uns mínims que no s’avinguin a la realitat, des del Departament de Treball s’haurà de dictar resolució en un termini de 24 hores hàbils». La filosofia amb què PS i ApC han consensuat aquest punt és, doncs, la que té en compte que l’empresari està en disposició de realitzar un càlcul acurat a l’hora de dir el mínim de persones i els llocs de treball a cobrir per evitar danys irreversibles en l’activitat econòmica. Però això acompanyat al mateix temps d’una garantia que hauria de tranquilitzar els treballadors.

L’article 176 estableix, d’altra banda, que «si la vaga afecta empreses que realitzen un servei públic o que faciliten serveis o béns de primera necessitat –com ara les gasolineres o els forns de pa, per posar-ne dos exemples– el Govern ha de prendre els acords precisos per a conciliar en cada cas l’exercici del dret de vaga amb la garantia del funcionament essencial o mínim dels serveis. En aquest cas, i tal i com estableix el punt 2 d’aquest article del Codi de relacions laborals, «l’acord del Govern ha de ser motivat, ha de respectar el principi de proporcionalitat en la imposició de restriccions al dret de vaga i, excepte situacions d’urgència, el Govern ha de consultar prèviament amb el titular de l’empresa o del sector econòmic concernit i amb el comitè de vaga».

La protecció del dret de vaga / Entre els aspectes que incorpora el Codi per a desplegar el dret efectiu que ja reconeixia la Constitució del 1993 per a exercir la vaga, a l’article 177 s’estableix que resta prohibida la substitució dels treballadors que facin aquesta mobilització per altres que no es trobin en situació d’alta a l’empresa en el moment de la vaga. Fins i tot per aquells treballadors d’alta a l’empresa però que no desenvolupin l’activitat en el centre afectat per la convocatòria de vaga, aquesta substitució està prohibida.

Així, «únicament són possibles les substitucions d’aquells treballadors que, tenint l’obligació de realitzar els serveis mínims decretats pel Govern o els treballs de manteniment que garanteixin la normal represa de l’activitat un cop acabada la vaga, no els realitzin».