La reactivació del comerç és, indubtablement, una peça clau a l’hora de fer front a la crisi actual, tenint en compte la idiosincràsia de l’economia nacional. El ministre de Turisme, Comerç i Indústria, Claudi Benet, no té una fórmula màgica, però sí que advoca per una sèrie de mesures per contribuir a la dinamització de l’activitat comercial. En aquest sentit, i en declaracions a aquest rotatiu, Benet va reiterar que caldria abaixar el preu dels lloguers dels locals, de manera que els establiments que obren de nou puguin arribar a consolidar els seus negocis en un moment delicat. A més, Benet va insistir que l’aprovació de la Llei del comerç és una «necessitat», si bé va admetre que està «preocupat» i que té «dubtes» que aquest text arribi a veure la llum aquesta legislatura, bàsicament per l’aritmètica del Consell General.

El projecte de Llei del comerç es va començar a treballar durant la legislatura passada i, en aquests moments, després de revisar la documentació que ja existia i fer-hi les aportacions que s’han cregut convenients, l’actual Ministeri de Turisme, Comerç i Indústria té embastat un text que, en l’opinió de Benet, és prou sòlid tècnicament per ser presentat als agents implicats i perquè se n’iniciï la tramitació parlamentària. Així i tot, el ministre no amaga que és una incògnita saber si realment es podrà tirar endavant, ja que el Govern no té majoria al Consell General.

En qualsevol cas, el titular de Comerç està convençut que l’esmentada llei és una eina imprescindible per regular qüestions com ara l’especialització dels establiments –i, conseqüentment, els productes que s’hi venen–, el calendari, els horaris, els períodes de rebaixes i també les situacions de liquidació. Igualment, la llei abasta qüestions més àmplies, com l’intrusisme comercial, els drets dels consumidors i les garanties.

Sobre l’intrusisme comercial, Benet va afirmar que cal establir un règim sancionador adient. «Una multa de 600 euros és molt poc per a qui comet la infracció, menys que pagar impostos», és la reflexió del ministre.

El desplegament concret de les disposicions de la llei dependrà al seu torn dels reglaments corresponents. «Així, si després convé modificar algun aspecte concret, serà qüestió de canviar el reglament, més fàcil que no pas modificar una llei», va aclarir Benet.

El màxim responsable de Comerç està convençut que la llei té el suport majoritari dels comerços, ja que ha de regular pràctiques que suposen casos de competència deslleial. A més, «servirà per donar una millor imatge al client del comerç andorrà i també per clarificar les garanties que tenen com a consumidors. És una qüestió de qualitat».

Sobre els locals / Benet confia que «tot el poble andorrà –polítics, empresaris, treballadors– sabrà reaccionar per fer front a una situació que és difícil». En aquest sentit, més enllà de constatar que al Principat li cal l’esperada Llei del comerç, el titular de la cartera de Comerç llança de nou un missatge: «Els preus dels lloguers s’haurien d’abaixar per fomentar l’activitat comercial». És per aquest motiu que el ministre celebra que, dins del paquet de mesures que el Govern ha inclòs al Projecte de llei de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, s’inclogui la congelació dels lloguers. «Aquesta mesura ja l’havia pres un Govern anterior, fa anys», va afirmar Benet.

El missatge del Govern i la seva reiteració és clara: davant la situació actual del sector, rebaixa dels lloguers. Una aposta senzilla però efectiva, en la qual ja hi ha dipositat esforços en forma de congelació de les tarifes dels locals.

Però des de l’altra cara de la moneda la situació es viu, i es veu, molt diferent. Immobiliàries i particulars asseguren que aquesta acció, per la pròpia evolució de la demanda del mercat, ja s’ha produït. I encara van més enllà: asseguren que ja s’ha tocat fons, és a dir, que els preus dels locals comercials, més, ja no poden baixar.

Juanjo Solà, de Ferrutx Immobles, dóna alguns exemples. «Per un local comercial al costat de Pyrénées fa dos anys es pagava 100.000 euros l’any de lloguer, ara paguen 40.000 l’any». Aquest és un cas, però n’hi ha més, i en la majoria d’ells la rebaixa és superior al 50% respecte èpoques de bonança i de més demanda que oferta. Rita Planas, de Finques Solpas, assegura que per un local a l’eix comercial a Escaldes s’havia pagat fins a 12.000 euros, mentre que ara es paga «6.000 euros, i fins i tot s’han produït rebaixes fins als 3.000». Amb tot, Planas assegura que la proporció de la caiguda és més elevada en locals que en pisos.

Qui té la raó, ¿el Govern o els venedors? ¿Com evolucionarà el mercat? Segons Solà, la situació ja no tornarà enrere, i apunta més cap a una estabilització dels preus. Això sí, una mica per sobre dels actuals. Una opinió que comparteix Planas.

El sector confia que les mesures des de les administracions no s’encarin a intentar rebaixar encara més les tarifes. Actualment, i a tall d’exemple, els preus de locals comercials a l’eix comercial d’Escaldes i d’Andorra la Vella oscil·len entre els 15 i els 30 euros el m2 salvant les excepcions de Carlemany i Meritxell. Els preus més elevats els trobem en aquesta segona avinguda, sobretot a la zona d’influència de Pyrénées. Allà els locals actualment en lloguer poden tenir un cost de 88 euros el m2 . A Carlemany la tarifa mitjana és d’uns 35 euros, tot i que a la zona d’Illa Carlemany puja fins als 40 euros el m2 . També està cotitzada la Plaça Rebés, que ofereix un local comercial a 60 € el m2. Zones com Prada Ramón, en canvi, estan entre els 7 i els 12 euros el m2.

El ministre Claudi Benet és, d’entrada, favorable a un eix comercial per a vianants. Ara bé, el titular de Comerç creu que el projecte que finalment surti del procés paticipatiu liderat per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra haurà de tenir en compte també tots els carrers adjacents a l’eix vertebrador format per les avingudes de Meritxell i Carlemany.

33 Benet és conscient que el projecte de vianantització provoca reticències, sobretot als comerços que es troben en aquests carrers que estan al voltant de les dues avingudes. «Si no se’ls tingués en compte, és cert que en podrien sortir perjudicats, però crec que la Cambra ho està fent molt bé». El ministre aposta per tota una zona comercial i no només per l’eix principal.