Hi ha girs dialèctics que deixen amb la boca oberta tothom. Costa de creure, i més d’entendre, que l’oposició votés en contra del crèdit per fer polítiques actives d’ocupació, i més dient que hi estan a favor i que arriben tard.

Es podria recuperar aquí la frase que Esteve López va dirigir als liberals la legislatura passada en el debat de les lleis laborals: «Però en quin món viuen!». Si realment s’hi està d’acord, més val tard que mai, diuen. I en aquest cas és aplicable. Així, el gir practicat pels reformistes en aquest punt, assegurant que estan a favor de les polítiques en qüestió però votant-hi en contra, semblava una operació de maquillatge polític. Es comença a veure la voluntat dels uns i altres en els temes socials, i el que pot succeir amb les lleis laborals.