Andorra diu ‘sí’ a La Salle, obrint la porta a un projecte d’abast mundial

Autor: MARC RODRÍGUEZ
Font: el periòdic d'andorra
Publicat el: 19 de Novembre de 2010

El Consell General va aprovar ahir per assentiment el Projecte de llei per a la creació de la Universitat Oberta La Salle, una iniciativa que serà una realitat a partir de l’octubre de l’any vinent amb uns 400 alumnes per als primers cursos que s’impartiran i que arribarà al voltant dels 6.000 en només tres anys.

Segons va explicar el president de la Fundació la Salle, Ramon Ollé, aquesta ambiciosa xifra serà només el començament, ja que «l’abast és molt més gros» i l’objectiu és el d’esdevenir «una universitat de les grans» capaç de comptar amb un planter d’alumnes que superi els 100.000.

Per al primer curs es comptarà amb estudis d’educació empresarial, e-business i project management, tot i que Ollé va recordar que en un futur el centre serà el «pal de paller» de la xarxa de 73 universitats amb què compta La Salle a nivell mundial. Tal i com va explicitar davant la premsa, en ser una fundació, tota la part tributària revertirà en territori andorrà, mentre que la nova universitat permetrà la captació d’un alumnat que provindrà en una gran part dels Estats Units, ja que la formació tindrà l’anglès com a llengua vehicular, juntament amb alguns estudis en castellà i català. El projecte té un rerefons social, ja que els guanys permetran l’oferta de cursos a baix preu als països amb menys recursos.

Ollé va agrair l’ampli suport parlamentari i va avançar que l’any vinent se celebrarà la primera universitat d’estiu a Andorra, amb quatre cursos: Home i societat, Universitat oberta i tècniques d’ensenyament obert, Les possibilitats que ofereix Andorra, i Tecnologia, ètica i pensament. Pel que fa a l’emplaçament, el responsable de la Fundació va reconèixer la confiança en que prosperi la negociació amb la família Reig pels terrenys lauredians molt a prop de la UdA.

La ministra d’Educació i Cultura, Susanna Vela, va situar el projecte en la línia de l’obertura impulsada pel Govern socialdemòcrata, tot valorant el «valor afegit» d’una universitat «innovadora i de gran qualitat educativa», mentre que CR i ApC van coincidir en l’acceptació van donar suport a la creació emparant-se en el prestigi internacional de La Salle i la conseqüent projecció d’Andorra.

EXPROPIACIÓ DEL ROSALEDA / D’altra banda, l’abstenció dels reformistes va permetre l’aprovació del Projecte de llei per finançar les despeses d’expropiació de l’Hotel Rosaleda, una actuació que el ministre d’Economia i Finances, Pere López, va defensar per la necessitat de preservar «un bé immoble d’interès cultural» que té el temps com a «gran enemic» pel deteriorament de la infraestructura. Des d’ApC, Eusebi Nomen va rebatre que «el gran enemic de l’edifici no és el temps, sinó la ineficiència i la voracitat del Govern» per «expropiar l’edifici sense altre objectiu que la mera expropiació». La reformista Roser Bastida va qualificar l’abstenció i la conseqüent validació del projecte com «una prova de responsabilitat» del seu grup, tot i que, en la mateixa línia que havia fet ApC, CR va criticar que tot i l’aprovació d’1,4 milions per a l’actuació urgent, encara no s’hagin iniciat els treballs.

Acords i desacords de la cambra / Entre els acords parlamentaris assolits ahir, va destacar l’aprovació del Projecte de llei per finançar les actuacions d’urgència de Ràdio Andorra, així com el vist-i-plau a la modificació del Codi de Duana per tal d’harmonitzar la legislació nacional amb la de la UE sense que això suposi per Andorra un perjudici. A més, també va passar el tràmit del Consell el Projecte de llei de mesures provisionals de l’energia elèctrica, tot i la negativa d’ApC, així com l’aprovació per unanimitat dels canvis legislatius per permetre l’assistència lletrada des del primer moment, entre d’altres projectes.

En canvi, entre els tres articulats que la Cambra va tombar, va destacar el que tenia com a objectiu la cobertura de les polítiques actives d’ocupació. Tot i que els reformistes havien demanat ara fa un any aquesta línia d’acció, la consellera Montserrat Gil va afirmar que el no era resultat del «desacord amb la gestió d’aquest Govern» i no pas pel fet de compartir o no aquest neguit. Com a resultat, els socialdemòcrates van criticar la manca de coherència amb l’objectiu inicialment defensat i van recordar que el resultat serà una major dificultat per ajudar els desocupats a trobar sortides laborals.

pdf3.jpg