La batalla empresa des de l’administració contra l’intrusisme empresarial comença a donar els seus fruits. Durant el seu primer mes d’activitat, el Centre d’Atenció Contra l’Intrusisme (CACI) ha detectat 32 situacions sospitoses. En bona part dels casos es tracta d’empreses estrangeres del sector del transport, però també n’hi ha que es dediquen a activitats immobiliàries i de serveis.

D’entrada, aquests primers fruits aconseguits evidencien que l’intrusisme professional és un problema al qual fins ara no s’havia donat la prioritat adequada. Un problema amb una doble vessant: d’una banda, el perjudici que representa per als professionals regularitzats, que paguen els seus impostos per la seva activitat i davant els quals l’intrusisme és sempre una competència deslleial. D’altra banda, hi ha el possible perjudici que poden patir els consumidors i usuaris, ja que la pràctica de l’intrusisme sovint va associada a la manca de llicències i, en qualsevol cas, una situació irregular fa que sigui molt més difícil reclamar en cas de perjudici. És per això que els esforços que el Govern ha desplegat en aquest àmbit s’haurien de veure compensats amb una millor protecció dels consumidors i usuaris, protecció que no sembla que hagi de passar per deixar desaparèixer l’Associació de Consumidors i Usuaris per manca de suport econòmic.

Ara bé, més enllà de tenir clara la dimensió del problema de l’intrusisme i de posar els mitjans d’inspecció i sanció escaients, cal no oblidar fer una anàlisi acurada de l’origen del problema. ¿Per què Andorra és més susceptible a patir l’intrusisme que d’altres països? Evidentment, per la seva situació geogràfica, però també per la seva situació econòmica. Les accions del CACI, per molt ben orientades que estiguin, no deixen de ser solucions conjunturals.

Per combatre l’intrusisme des de l’arrel cal una sortida més estructural que passa, inevitablement, per definir un marc de relacions amb la Unió Europea en virtut del qual Andorra passi a forma part del mercat comú. El dia que es resolgui aquesta qüestió, la majoria de casos d’intrusisme no tindran sentit. També en el capítol de les solucions estructurals hi ha –de manera més indirecta– la qüestió fiscal: un impost sobre la renda dels no residents també pot ser un fre a l’intrusisme i, a més, garantirà una certa igualtat de condicions entre les empreses andorranes i les estrangeres que operen legalment al Principat.

Més enllà de les accions dutes a terme des de les instàncies públiques, també hi ha la qüestió de la sensibilització ciutadana a l’hora de denunciar situacions irregulars i –molt especialment– a l’hora també de no promoure-les amb l’únic objectiu de contractar una mica més barat.