Fa massa temps que dura aquesta comèdia i el ciutadà comença a estar tip d’aquest sí un dia i no un altra. És un atac permanent a la seva intel·ligència. Després de tot un seguit de rumors i només que rumors –la notícia ha vingut després i es diferent a la rumorologia plantejada– han quedat evidenciades dues coses.

Que no es vol allargar la legislatura per més que es digui per part de grups polítics dividits internament, i per un altra part que el que es vol no és fer els deures, sinó tancar a mitges les qüestions que es debaten per tal que un sector concret surti beneficiat: una vegada més és actualitat la frase: «dia que passa, any que empeny».

Ara es diu que si no es fa un gir de 180 graus no hi ha res a fer. ¿Però de quin gir es parla? ¿Com ha de ser aquesta variació? ¿A favor o en contra de qui? Preguntes sense resposta perquè, també una vegada més, es llença la pedra i s’amaga la mà. Si no expliquen el que és per a ells la situació del país –per això fa falta mullar-se– és difícil que es pugui, o no, donar un gir. El pla de reformes estructurals profund passa per un pressupost i un acord en el que s’ha de fer a nivell econòmic i social. Fins ara es parla molt de reducció i molt poc d’inversió. Difícil la reforma. Un pla econòmic concret s’ha de mantenir avui dia en la diàspora. Inversió o estalvi. De ser així veurem si són capaços de dictar, qui ho demana, un decàleg econòmic a nivell de país global i no sectorial. Demanaria a qui presenta propostes sense proposar res ,que practiqués l’art de la realitat pensada, la reflexió sentida i l’emoció de descobrir el que és l’interès general. Per ara no entreveig que practiquin cap dels tres apartats. Només la política de la destrucció, desprès d’haver insinuat la seva voluntat de solució pactada que mai és tal. Per això, repeteixo, que moltes de les declaracions dels grups polítics ataquen la intel·ligència del ciutadà. Francament, ¡estem farts!