Davant tanta xerrameca, picabaralles estèrils i disputes interessades, hi ha fets que mereixen ser valorats. Si hi ha una cosa clara és que només la millora de l’economia portarà els països pel camí de la recuperació. No hi ha receptes miraculoses ni fórmules màgiques per a una crisi de la qual no s’albira el final. Les males notícies es multipliquen en cascada, i això no fa més que augmentar un pessimisme que impregna el sentiment de la ciutadania.

Sense anar més lluny, ahir els diaris reflectien com s’agreuja la pressió dels mercats sobre Irlanda, i molts analistes coincideixen en què s’haurà de recórrer al fons d’emergència europeu i al FMI, davant una situació que implica el perill de contagi a Portugal i Grecia, i en menor mesura, també a Espanya.

La crisi és de calat internacional, i molt més llarga i profunda que la del 92. Andorra, tant per la seva dimensió com per la seva dependència de l’exterior, no té res a fer en aquest escenari dominat pels mercats i les grans potències econòmiques, les úniques que poden amb el seu creixement arrossegar a la resta de països cap a una evolució positiva.

Una altra cosa és l’assumpció de mesures internes i de polítiques pal·liatives que ajudin a capejar la crisi i serveixin de matalàs davant aquesta conjuntura negativa. La recepta, en aquest cas sí, passa per fomentar l’ocupació, reanimar el mercat de treball donant suport a les empreses i els treballadors. Andorra no se’n sortirà sola, però la travessa pot ser més fàcil i suportable. Per això, com s’afirmava al principi, calen actuacions de veritat, tangibles, que es tradueixin en fets i no pura teoria ni promeses inabastables. De la taula permanent de la formació en el treball han sorgit dos programes per fomentar la contractació, que ahir va detallar la ministra de Treball, Sílvia Bonet, i que tenen una dotació pressupostària de dos milions d’euros.

La iniciativa és tota una novetat a Andorra, ja que es preveu subvencionar a les empreses fins a 400 euros mensuals per la contractació d’aturats. Hi ha tota una sèrie de matisos per determinar l’import, més o menys elevat, com són l’edat de la persona desocupada, el temps sense feina, l’experiència o el sector empresarial i, evidentment, la inscripció al Servei d’Ocupació.

Es tracta d’una ajuda directa i limitada a sis mesos en els salaris de les persones contractades a través d’aquests programes, i amb especial atenció al sector de la construcció, el que pitjor ho està passant pels efectes de la crisi. Son mesures consensuades a la Taula, noves i sense cap dubte molt atractives.