Amb una sabata i una espardenya?

Autor: josep maria beal
Font: més andorra
Publicat el: 9 de Novembre de 2010

Com ha de viatjar el nostre màxim representant o sigui, el nostre Cap de Govern –sigui el que sigui- quan va a una reunió on s’hi troben els més alts mandataris del planeta? Com han viatjat els que, fins ara, han acudit a aquestes reunions?

Els representants dels països similars al nostre, com hi van? Hi van sense companyia, o acompanyats o acompanyades de les seves respectives parelles que, arreu més que aquí, formen part de l’entorn dels alts càrrecs? Hi van amb les seves persones de confiança i els seus caps de protocol o a cara descoberta i a improvisar sense cap preocupació pel paper institucional que els hi correspon de fer? S’allotgen en hotelets de segona o van a llocs on la nostra dignitat nacional quedi ben defensada? El preus que es paguen per aquests allotjaments –tampoc tant elevats com amb grans gesticulacions pretenen alguns- són els que cal per a preservar aquesta dignitat? I la pregunta és: els nostres representants, han d’anar pel món dignament o amb una sabata i una espardenya?

La veritat és que, fins ara, mai ningú s’ha posat amb el que, en les altres ocasions, costaven els desplaçaments a Nova York o al Japó, per posar dos exemples, ni ningú ha qüestionat si al Cap de Govern l’acompanyaven els uns o els altres. Per què doncs ara sí?

El nostre país travessa moments difícils i crispats i sembla que n’hi hagi alguns que vulguin criminalitzar la política andorrana introduint mètodes aliens, mètodes als que no estem acostumats i que jo diria que no ens fan cap falta. És, com solen dir-ne uns veïns nostres, la política del “acoso y derribo” que no aporta res de positiu. És la política del tot en contra i magnificar-ho tot per a desprestigiar al que mana.

No vull pas dir que l’actual govern ho ha fet tot be –el poc que ha pogut fer en les circumstàncies de l’actual Consell General- però tampoc és cert que ho faci tot malament! Com tots, n’hi ha que les ha encertat i d’altres les ha fallat, però en més d’un cas, les oposicions del Consell hi han contribuït abastament! Potser la manera correcta no sigui la de comparar les accions del govern amb les dels governs anteriors, però tampoc es pot oblidar les que, en el seu moment, els altres van fer bé o malament i posats a valorar, no estic pas convençut que el balanç d’alguns altres no fos pas més negatiu. I pel que fa a la malversació dels fons públics o la seva despesa excessiva, aquí sí que alguns anteriors –o els que se’n facin portaveus- valdria més que callessin.

El país té molts problemes i hi ha coses molt més importants a resoldre; esmerçar esforços en coses que haurien de ser secundàries, demostra la qualitat i el interès del que les planteja i deixa clar que n’hi ha que sols pensen en fer eleccions enlloc de fer política, encara que sigui crítica. Hauríem de parar compte de no caure en la temptació d’acostumar-nos a utilitzar mètodes corrosius en la nostra política que ja té, per si sola, prou problemes. No ens cal, penso jo, agreujar més la situació!

pdf3.jpg