La Fira Concurs d’Andorra va arribar ahir a la 32a edició. S’hi van aplegar uns 200 caps de bestiar, més o menys el mateix nombre que en l’edició anterior, xifra que demostra la «bona salut» de la cabana del país, segons el ministre d’Agricultura, Vicenç Alay. Però la Fira Concurs de Bestiar, a més de ser un lloc de trobada de la família ramadera del país, també representa un homenatge al sector, un reconeixement a la seva feina.
La ramaderia ocupa un lloc important a Andorra, on s’han fet molts esforços i un treball que «és per sentir-se orgullós», va afirmar Alay. Un orgull que han de sentir, en primer terme els ramaders, però també «la gent que es mou al voltant de la ramaderia», va assenyalar el ministre, com poden ser els carnissers que porten fins al consumidor final la carn de qualitat d’Andorra. Un orgull que es justifica per l’esforç que fan, dia a rere dia i històricament, les persones que es dediquen al sector primari. Pel ministre, «agricultura i crisi són sinònimes», paraules que sempre han anat lligades, i per superar la crisi «s’ha de ser intel·ligent i trobar solucions ».
Andorra n’ha trobat, per superar les dificultats de l’orografia, del clima, i també per anar millorant les races fins a trobar la Bruna d’Andorra. Uns esforços que «hem fet tots plegats» i que aviat es veuran recompensats amb la certificació d’Identificació Geogràfica Protegida (IGP), un segell de qualitat que avala la Unió Europea i que es reserva a «productes singulars ». Per Alay, el segell ha de representar un «salt endavant» que ha de permetre un reconeixement de la qualitat de la carn d’Andorra i obtenir millors rendiments econòmics.
Però la feina no es pot acabar aquí. A part del vacum, els ovins i els equins també fan una feina necessària per les muntanyes, va ressaltar el president de l’Associació de Pagesos i Ramaders, Miquel Font, i que avui tenen problemes per sortir al mercat i sobreviure. Pel que fa als equins, Font va explicar que és un sector que «pateix molt», i que potser necessitaria més ajudes, vistos els preus als que es paga aquesta carn. En els ovins, el problema és l’estacionalitat, la cabana reduïda fa que no es pugui dur tot l’any al mercat aquesta carn, cosa que «pot posar en perill la viabilitat de la carn de qualitat d’Andorra». En aquest camp, Font proposa definir èpoques per a la comercialització d’aquesta carn, per exemple. Un tema que tractarà d’aquí un parell de setmanes amb el ministre, entre d’altres qüestions.
Així, s’arribarà a la 33a edició de la Fira Concurs d’Andorra, que «no és un número rodó, però sí especial », segons Alay.