Finalment, hi haurà finançament procedent de l’àmbit internacional. El ministre d’Economia i Finances, Pere López, va anunciar ahir al matí que l’executiu ha aconseguit tancar “l’operació d’un préstec en l’àmbit internacional”, tot i que no va voler precisar ni de quin país parlava ni de quina entitat financera es tractava.
L’import del préstec serà de 150 milions d’euros, i el Govern en podrà disposar ja quan comenci l’exercici pressupostari del 2011, segons les explicacions del ministre.
López va fer les declaracions a Casa de la Vall, poc després d’haver entregat al síndic general, Josep Dallerès, els llibres del pressupost del 2011, que ja són a tràmit i que la comissió legislativa de Finances haurà de començar a treballar. El ministre va afirmar que es tracta d’una operació en la línia de la cerca de finançament que s’està fent, i en aquest sentit “seguim treballant en l’emissió de deute públic”, que també va anunciar el cap de Govern, Jaume Bartumeu.
El Diari ja va avançar en l’edició del 17 de juny d’enguany que quatre bancs estrangers havien ofert al Principat la possibilitat d’un préstec de prop de 200 milions, per fer front a la necessitat de recursos a curt termini. No obstant això, en aquella ocasió, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va negar públicament que existís cap negociació d’aquest tipus, en una compareixença posterior a un consell de ministres.
Pere López va avançar que els comptes elaborats finalment pel Govern preveuen un dèficit de 82,5 milions. Globalment, les despeses seran mig punt inferiors per la forta davallada de les inversions, i els ingressos cauran prop d’un 2,6 per cent.
La despesa corrent, sense fre
La despesa corrent de l’Estat se segueix incrementant aparentment sense sostre. Els comptes presentats ahir pel ministre Pere López reflecteixen un increment de 3,7 milions en salaris del personal de l’administració, una xifra que suposaria un increment del 4 per cent en la partida que es va preveure per al 2010. També hi ha una pujada d’1,7 milions en la partida de consum de béns corrents i serveis, que s’incrementaria un 3,7 per cent respecte dels comptes previstos per al 2010, tot i que cal recordar que el Consell no els va aprovar. La despesa corrent global de l’Estat superaria els 144 milions durant el 2011.
A causa de l’important deute que arrosseguen les arques públiques, també cal esmentar un important augment de les despeses financeres, és a dir, interessos que cal retornar pels crèdits subscrits. La pujada és de gairebé el 25 per cent. Si el 2010 havien de ser 16,2 milions, el 2011 hauran de ser més de 20 milions.
El creixement de la despesa en aquestes partides queda compensat per la forta caiguda de les inversions reals. La previsió per enguany era de 69,5 milions, però durant el 2011 només en podran ser 56,3, és a dir, un 19 per cent menys. També s’ha previst una davallada de les transferències de capital a les administracions comunals, que passen de 58 a 46 milions d’euros. Cal recordar, no obstant això, que en aquesta xifra depèn del volum d’importacions, que estan patint una forta davallada des de fa temps.
Cal assenyalar, finalment, el significatiu increment que hi haurà en les transferències corrents a persones físiques i jurídiques, que passaran de 100 milions a 113.
PREVISIÓ DE PROP DEL DOBLE DE TRIBUTS DIRECTES
El ministeri d’Economia i Finances ha previst un increment de gairebé el doble de la recaptació per impostos directes, és a dir, plusvàlues i impost de transmissions patrimonials. Una situació si més no paradoxal, ja que la xifra depèn en cada moment de la marxa del mercat immobiliari, que fa molts mesos que no aconsegueix remuntar el vol. En front dels 2,7 milions previstos per enguany, el ministre ha previst 5,2 milions per al 2011. En tot cas, López va declarar que “els ingressos s’han calculat de forma rigorosa, a diferència del que es feia anteriorment”, i va assegurar que n’havia resultat una predicció “realista”, que apunta la caiguda dels ingressos de l’Estat, i que es quedaran a les portes dels 300 milions si es compleix. Aquests càlculs són precisament els que auguren també un decrement remarcable dels impostos indirectes, la principal font d’ingressos de l’Estat. Aquesta partida baixaria més d’un 3,4 per cent, i es quedaria fregant els 262 milions d’euros.
