El Consell General va aprovar ahir per assentiment la ratificació dels acords d’intercanvi d’informació amb les set economies nòrdiques: Noruega, Dinamarca, Finlància, les Illes Fèroe, Islàndia, Suècia i Groenlàndia.
El consens que es va produir en aquest punt, i que va distar molt de les batalles que van elevar fa mesos a la cambra el debat sobre l’entrada en vigor, va requerir prèviament les aclaracions del cap de Govern, Jaume Bartumeu, a demanda del president d’ApC, Eusebi Nomen, i del conseller reformista Ladislau Baró, sobre la no retroactivitat i la voluntat de tirar endavant futurs convenis per a evitar la doble imposició.
Tot i això, el vist-i-plau de les dues forçes opositores va anar acompanyat de crítiques, en aquest cas especialment incisives per part del centrista Baró, qui va lamentar «la manca de diàleg, de concertació i de consens» que s’ha seguit, segons ell, durant les successives rúbriques. El número dos dels reformistes va qualificar com a «una temeritat política i una falta de respecte» l’actitud de Bartumeu, que va justificar en el seu torn d’intervenció la dificultat de les set economies nòrdiques de comprometre’s en bloc per assolir la no doble imposició, un fet que va comportar la impossibilitat de rebre les cartes que tres dels set països estaven disposats a enviar a Andorra.
Amb la ratificació dels set acords d’intercanvi d’informació que, tal i com va recordar Bartumeu, van ser els que van possibilitar la sortida de la llista grisa de l’OCDE pocs dies abans que el G-20 tornés a reunir-se –una circumstància que va conduir al Govern a accelerar els tràmits per tal d’«arribar a temps»–, es tanca un dels principals objectius de la legislatura, que ara ja es veu secundari en el debat polític però que en el seu dia va originar una crisi diplomàtica sense precedents.
L’energia alternativa divisió / Un dels temes que més van dividir la cambra, en aquest cas enfrontant els socialdemòcrates amb CR i ApC, va ser l’examen de la Proposta d’acord que els dos grups de l’oposició van consensuar per formular un mapa nacional de fonts d’energies alternatives i de localitzacions dels seus aprofitaments. Davant la negativa del PS a acceptar una iniciativa que, segons va explicar la consellera Bibiana Rossa, «ja està englobada dins el llibre blanc de l’energia» en què treballa l’Executiu, CR i ApC van acusar la força amb majoria relativa de «bloquejar» les accions per a l’aprofitament energètic.
També sobre l’energia va versar un dels punts que van originar més divisió d’opinions. Davant el Projecte de llei de crèdit extraordinari i suplement de crèdit per finançar les despeses per a instal·lar energies renovables i assolir la certificació energètica determinada pels valors objectius en les edificacions, així com per a realitzar auditories energètiques als edificis de l’Administració –260.000 euros–, Nomen va titllar la partida com a «un exemple d’improvisació en la gestió» i una «fribolitat» per part del Govern. El socialdemòcrata Jordi Font va lamentar la «manca de confiança» de l’oposició i va recordar com la iniciativa era fruit d’una proposta d’acord de l’any 2008. El resultat va ser la negativa de CR que, sumada a l’abstenció d’ApC, va fer possible finalment l’aprovació del crèdit.
PARTIDES EXTRAORDINÀRIES / També van prosperar els crèdits per abordar el Pla de contingència per a l’Escorxador, així com el destinat a la microfilmació d’arxius i protocols notarials, el dedicat a cobrir les despeses per l’aiguat a la zona del riu de Montaup, a Canillo, i la partida per a conservar les pintures romàniques de Santa Coloma. Els únics crèdits que no van prosperar van ser el dedicat a sufragar la concessió del bus exprés entre Sant Julià i la capital, que es va retirar per segon cop, i el crèdit per elaborar el llibre blanc sobre la Llei de la funció pública, partida que els socialdemòcrates van rebutjar després que ApC es negués a retirar el punt, tal i com va demanar inicialment Bartumeu.