La potenciació de la llengua oficial ha de ser una de les prioritats del ministeri de Cultura, que té assignades les competències de Política Lingüística.

A més del vessant legal per fer complir els principis continguts en la Llei del català, un text molt ambiciós, l’aplicació estricta del qual exigeix una ferma voluntat política, hi ha el vessant formatiu, un acompanyament que l’administració pot i ha d’oferir al sector privat. El compromís assolit entre la ministra de Cultura i els representants de vuits grans superfícies per afavorir l’aprenentatge del català dels treballadors d’atenció al públic evidencia la coincidència d’interessos i les possibilitats de col·laboració. L’acord, que haurà d’anar acompanyat dels corresponents convenis de cooperació, preveu els cursos de formació a càrrec dels tècnics del servei de Política Lingüística. A les xifres ja conegudes sobre l’escàs ús social de la llengua en molts àmbits, especialment el del comerç, la ministra va aportar dades que evidencien el retrocés produït en els darrers anys. Mentre que l’atenció en català ha experimentat un descens de quatre punts en els darrers sis anys fins a situar- se en un pírric 5,5%, paradoxalment ha crescut la demanda d’ús dels clients fins a un 18%, sis punt més que el 2004. Per tant era i és urgent una actuació en aquest àmbit. I les accions han de passar en primer terme per la formació. L’acord no només ha de permetre difondre i potenciar l’ús del català en un àmbit molt específic, sinó que va en la línia de garantir el dret reconegut de tot ciutadà a l’atenció en la llengua oficial, alhora que suposa per a les grans superfícies un valor afegit respecte dels clients. El conveni s’ha de confirmar amb una política empresarial no només de donar facilitats per poder dur a terme la formació sinó de primar els empleats que s’hi acullin i que, en el termini d’un any, puguin acreditar-ne coneixements bàsics. La voluntat d’aquestes vuit empreses s’hauria d’estendre a les altres grans superfícies i cadenes comercials, en primer terme, i al comerç detallista després, en funció de les possibilitats del servei de Política Lingüística.