La cinquena legislatura constitucional està irremeiablement abocada a les eleccions anticipades i socialdemòcrates i reformistes s’apressen a salvar els mobles, a tancar un pacte de cavallers que permeti dignificar el final.

Un pacte en què el PS voldria incloure tota la reforma fiscal i un pressupost de mínims, però que probablement es quedarà en l’aprovació de la fiscalitat directa, deixant l’IVA per a després dels comicis. Així ho van acordar ahir el cap de Govern, Jaume Bartumeu, i el cap de l’oposició reformista al Consell General, Joan Gabriel, en una reunió a primera hora del matí a l’edifici administratiu que va anar tal i com estava previst.

Bartumeu va comparèixer a la tarda per «repassar els contactes mantinguts en els últims dies amb els líders polítics», però el seu discurs va ser una barreja de balanç de la legislatura i d’esbós d’estratègies electorals. En el contingut de les paraules del cap de Govern hi havia poques novetats, però el to i allò que es diu sense dir-ho era molt diferent a d’altres ocasions. Bartumeu es va mantenir fidel al full de ruta traçat a finals de l’any passat: no hi haurà eleccions durant el 2010, si el Consell General no aprova el pressupost del 2011 el Govern dissoldrà la Cambra –però no abans– i es prioritzarà la reforma fiscal, complement indispensable de l’intercanvi d’informació aprovat fa poc més d’un any.

«Amb el cap de l’oposició hem constatat que el país necessita ràpidament una reforma tributària», va dir Bartumeu, que va aprofitar per recordar les crides de la Confederació Empresarial, la Cambra, l’Associació de Bancs i «altres agents econòmics i socials» en pro d’una homologació de la fiscalitat que permeti establir convenis per evitar la doble imposició. L’acceleració de l’aprovació de l’impost de societats, l’impost d’activitats econòmiques i l’impost sobre la renda dels no residents queda en mans dels grups parlamentaris, reformista i socialdemòcrata, però Bartumeu i Gabriel van acordar ahir que el Projecte de llei de pressupost entrarà a tràmit esgotant el límit legal per tal de no enterbolir la negociació fiscal. Si el pressupost arribés al Consell amb les esmenes de les lleis fiscals encara sense tancar, la Comissió de Finances hauria de posposar aquesta negociació per centrar-se en el pressupost, que té prioritat en la tramitació.

«Si aquesta legislatura només hagués permès treure Andorra de la llista de paradisos fiscals i fer la reforma tributària, aquests dos anys haurien servit per a molt», va declarar Bartumeu, recordant el que ja va dir fa 10 mesos. I això va reforçar, encara més, la sensació d’estar davant un balanç d’una legislatura que agonitza. Però el cap de Govern també és conscient que el seu esquema quedaria incomplet sense l’IVA: «No renuncio a convèncer Joan Gabriel que la llei de l’IVA també és important per al nostre futur», va dir Bartumeu, tot i que el líder reformista va insistir ahir diverses vegades en què la imposició indirecta quedava fora del pacte amb els socialdemòcrates, ja que la negociació està massa endarrerida per a CR.

L’inevitable «bloqueig»/ Malgrat els acords assolits, Bartumeu no va variar el seu discurs sobre la dissolució del Consell i les eleccions anticipades. Fins que la Cambra no rebutgi el Projecte de llei del pressupost, el cap de Govern no convocarà eleccions. Un no als comptes públics que per a Bartumeu seria la constatació del «bloqueig». «Les eleccions anticipades seran el fruit del bloqueig», va dir el cap de Govern sense renunciar a la retòrica que ha marcat tota la legislatura.

Amb tot, Bartumeu va admetre que tot apunta a què el pressupost no obtindrà el vist-i-plau del parlament. I encara que no ho hagués admès, el to i els gestos evidenciaven que n’era plenament conscient.

Flirteig amb RD i S21/ La consciència del final imminent de la legislatura és tal que Bartumeu no va desaprofitar l’oportunitat per començar a esbossar l’estratègia electoral. Aprofitant una pregunta sobre la recent escissió a Andorra pel Canvi, el cap de Govern no va estalviar elogis per a Renovació Democràtica i Segle 21, dues formacions «expulsades», segons les seves paraules, de la plataforma que lidera Eusebi Nomen.

Bartumeu va qualificar de «lamentable» l’exclusió de RD i el S21 lauredià d’una plataforma que «aspirava al canvi» i que ha acabat cedint a la «deriva personalista del senyor Nomen». El líder socialdemòcrata va destacar que tant RD com S21 són «forces de canvi en front al conservadorisme» i va insinuar un acostament del PS a dos partits que, fins fa 48 hores, formaven part d’ApC, és a dir, de l’ariet demolidor contra les polítiques del gabinet Bartumeu.

«El PS no renuncia a parlar amb RD i S21», va dir el cap de Govern, que també va anunciar que ahir mateix al vespre es posaria en contacte amb els respectius líders de les dues formacions de centre, Ricard de Haro i Joan Vidal. Bartumeu va entonar –fins i tot– un conat de mea culpa pel trencament de la coalició entre els socialdemòcrates i RD fa dos anys i mig: «Potser no vam saber fer les coses prou bé», va dir el cap de Govern, per afegir després que «potser ara es donaran les condicions» per a què l’entesa entre el PS i les formacions centristes fructifiqui.

Un Bartumeu diferent al de l’últim Consell General

El Bartumeu que ahir va comparèixer davant la premsa tenia poc a veure amb el de l’última sessió de control del Consell General. Si la setmana passada a la Casa de la Vall vam veure un Bartumeu espès i amb dificultat per pilotar un gabinet enrocat i obstinat a no donar ni aigua a l’oposició, ahir el cap de Govern estava estranyament loquaç, relaxat i fins i tot diria –i que els meus companys guardians de la fe antijaumista em perdonin– brillant. I dic estranyament perquè Bartumeu estava certificant l’estat terminal de la legislatura.

El d’ahir era un cap de Govern que feia balanç: de la feina feta i de la que, previsiblement, estarà feta en breu. Excepte les crítiques a Nomen –un recurs cada cop més estès en la classe política i que mai no passa factura– Bartumeu va ser exquisit amb el tracte a l’oposició i fins i tot va semblar que concedia als liberals allò que sempre els ha negat: el sentit d’Estat.

També hi havia reverberacions del sentit d’Estat en les seves declaracions i per un moment –¡ai!– tenia aquell deix d’excap de Govern, aquella manera de sobrevolar la realitat amb les paraules. Potser és només una sensació, però aquell posat també hi era. Algú em va dir fa temps que Oscar Ribas semblava que sempre havia volgut ser excap, més que no pas cap. ¿I si a Bartumeu li passa el mateix? Impossible. Només era una sensació.

Una pregunta va esvair dubtes: «¿Té ànims per tornar a ser candidat?». Ningú a la sala va poder reprimir el riure. ¿És blanca la neu? Doncs això. Potser és que el líder socialdemòcrata es creix amb la proximitat de les eleccions , pensant en com haurà d’afinar les tàctiques per intentar sumar RD i S21 al seu carro, per fer que els reformistes es barallin tant com puguin –¿més encara?– i per evitar que el cinquisme li mini el territori electoral.