En un moment tan convulsió, quan tots els partits s’apressen a corre cuita a agafar posicions de cara a l’inevitable contesa electoral, està només en mans del cap de Govern la decisió de dissoldre el Consell General i convocar els ciutadans novament a les urnes, i alhora acabar amb l’agonia en què s’està convertint aquesta legislatura, marcada pels acords d’intercanvi fiscal i que, amb tota lògica, hauria de finalitzar amb l’aprovació de les diferents lleis fiscals, la majoria d’elles en un estat molt avançat per poder ser ratificades pels parlamentaris.

Els ciutadans contemplen atònits l’intercanvi de discursos i, en alguns casos, com els compromisos adquirits verbalment es desfan com castells de sorra. Si ens atenem a la intervenció que ahir va fer Jaume Bartumeu davant els mitjans de comunicació, tot apunta a què les eleccions avançades se celebraran a l’inici de la primavera, ja que l’Executiu socialdemòcrata està disposat a portar a votació un pressupost de mínims, tot i tenir la certesa de que aquest quedarà relegat als calaixos.

Tot i els esforços del Gabinet, que acaba de donar llum verd a un projecte dotat amb 65 milions d’euros per intentar reactivar l’economia i els sectors més afectats, la realitat és que aquest mandat és dóna ja per acabat, amb l’excepció de fer els darrers deures, que s’haurien de materialitzar en les lleis impositives directes: impost de societats, impost d’activitats econòmiques i l’impost sobre la renda dels no residents.

Sembla clar, vista la situació política, que només és possible l’entesa en aquest punt entre el PS i CR, ja que ApC s’ha autodescartat de qualsevol intent d’acord, i la plataforma sembla més immersa en la recomposició interna després de la mar-xa o exclusió dels membres de RD i de S21. Reformistes i socialdemòcrates no s’han de trobar amb excessius impediments per tirar endavant aquests tres textos, tot i que dins del paquet semblaria bastant raonable que l’acord pogués ser extensiu a la implantació de l’IVA, una figura impositiva que no manté tant allunyades les tesis de l’oposició i del partit que governa. Qui faci memòria i reculi a la campanya electoral, podrà constatar que tant PS com CR van proposar als electors aquesta figura.

Seria una millor forma de finalitzar la legislatura, i aparcar definitivament l’IVA de la propera campanya electoral, un impost amb el qual ApC, cal recordar, va fer bandera contra les intencions dels altres dos partits amb representació parlamentaria. Les diferències entre PS i CR són mínimes, i no és gens forassenyat pensar en tancar la reforma tributària del tot i anar a eleccions.