El Govern creu que la proposició de llei presentada pel grup parlamentari d’Andorra pel Canvi sobre els horaris comercials no és viable, ja que del seu contingut «se n’extreuen mancances evidents i aspectes que cal millorar substancialment».

Així ho fa constar en el criteri publicat al Butlletí del Consell General. De tota manera, el Govern deixa clar que aquest criteri no exclou que «es consideri necessària un proposició de llei que reguli d’una manera clara el marc d’establiment dels horaris comercials».

El Govern deixa clar en l’exposició del seu criteri que els successius decrets a través dels quals s’han regulat els horaris comercials no incompleixen la Constitució, tal com s’havia alertat des d’ApC en el preàmbul de la proposició. En aquest mateix apartat, ApC feia referència a la «confusió» i les «tensions» suscitades arran del darrer decret d’horaris comercials. En aquest punt, l’Executiu manifesta que no comparteix les consideracions «alarmistes i catastrofistes» expressades al preàmbul de la proposició. De fet, afegeix que les mostres de rebuig al decret expressades per una part dels agents econòmics no han comportat «especials tensions».

El Govern coincideix que seria un avenç adaptar a la pràctica real les actuacions de determinats establiments comercials, però critica la indefinició a l’hora de determinar alguns aspectes que afecten el comerç de barri o les benzineres, entre altres. D’altra banda, l’Executiu no està d’acord amb la proposta de tancament obligatori l’1 de maig sempre que s’escaigui en dilluns, i si no és el cas, traslladar-lo al primer dilluns després de l’1 de maig. En aquest punt, el criteri del Govern posa en relleu que aquest fet podria causar confusió als visitants. Pel que fa a la compensació dels treballadors que treballin en diumenge amb deu diumenges de festa a l’any, el Govern considera que s’hauria d’argumentar més àmpliament aquest punt per contemplar situacions com la dels treballadors de cap de setmana.

Finalment, pel que fa a les sancions, l’Executiu creu que cal definir millor el procediment i els òrgans competents, tot i que reconeix com a «força justa» la fórmula proposada que associa la superfície de l’establiment amb l’import de la sanció econòmica.