El premi Ramon Lllull deixarà de ser exclusivament andorrà i serà rotatori, entre tots els governs que són patrocinadors de la Fundació que té com a seu el Principat. És una sàvia decisió. En realitat aquest guardó sempre havia estat compartit, menys en la dotaciò del mateix.
Els 90.000 euros –el premi mes ben dotat de les lletres catalanes– estaven sufragats integrament pel Govern d’Andorra que, com a contraprestaciò tenia la facultat de celebrar l’acte a casa nostra. Aquest «privilegi« comportava a la vegada afrontar tota la despesa de la seva organització. La rentabilitat d’aquesta inversió pot ser discutible. Uns poden pensar que el nom d’Andorra, a nivell cultural, gaudia d’una importància extrema entre els països de parla catalana. Altres en canvi eren partidaris de compartir honors i despesses entre tots, perquè el cost de la celebració és molt important i amb els temps que corren no es pot estar per dispendis. Que ho preguntin sinó a l’oposició que diu no a pràcticament tota inversiò en matèria cultural. La política de «grandeur« va quedar decapitada per la crisi i el dèficit de les arques públiques. El nou Govern ja va donar el primer pas amb una reducciò molt forta del cost organizatiu, encara que mantenia la dotació del premi. Ara fa un altre pas endavant i es busca una solució que és bona per a tots i que facilita una major participaciò i treball col.lectiu. Tots aporten els seus projectes que s’aproven conjuntament i s’assumeix la despessa d’acord amb les característiques de cada soci. Fins ara Andorra pagava molt, ara serà menys i no rebaixa la seva influencia dins de la Fundaciò que, a la vegada, racionalitza el seu organigrama. Fer un premi itinerant, per un altra part, no és una novetat. Recordem que aquesta es la característica del Premi Carlemany i un dels elements més positius i valorats.
Els premis literaris ja fa molt de temps que estan en discussiò. Es deuria estudiar amb amplitud el fons i la forma dels mateixos. En el cas del Ramon Llull és ben cert que té una projecciò important, però que tambè ho és la seva inversiò. Per una altra part la pròpia essència del premi mereixeria un estudi especial. Amb els temps que corren potser no es tracta tant de premiar als coneguts, sinó de descobrir talents. La idea és difícil amb l’estructura actual i la tradiciò desenvolupada fins ara. Un altra objetiu podria ser premiar una feina consolidada i una carrera ja demostrada, però altres guardons es mouen en aquesta linia. La força que dóna les diferents visions que puguin tenir els membres de la Fundaciò pot servir per tirar endavant projectes diferents dins de la línia ja consolidada. No es tracta de que tot segueixi igual, sinó que es millori.
