Tot i que l’any 2009, segons la Cambra de Comerç, “passarà a la història com l’exercici amb pitjors resultats, en totes les magnituds, des de la Segona Guerra Mundial”, l’economia andorrana va mostrar en el primer semestre de l’any “una lleugera millora, amb una moderació del ritme de contracció de l’activitat”, que possibilitarà que el ritme de caiguda sigui “de forma menys intensa que ho va fer al 2009”. En altres paraules: la caiguda es moderarà aquest any, tot i que d’aquí a la recuperació encara hi ha un llarguíssim camí.

El president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, va afirmar que, en comparació amb el 2008, “la situació no tan sols no ha canviat, sinó que fins i tot s’ha agreujat”. En el marc de la presentació de l’informe econòmic de l’exercici passat, el representant de la Cambra va resumir que, mentre al 2008 el producte interior brut (PIB) va registrar una taxa negativa de creixement que oscil.lava entre el -2,5 i el -3%, “el 2009 s’estima que la seva reducció va ser de l’entorn del -6%”.

Segons va explicar Pantebre, aquesta dràstica caiguda d’explica perquè, per primera vegada, “no hi ha hagut cap sector, com altres anys, que hagi esmorteït la davallada”. Així, els dos sectors tradicionals–comerç i hoteleria– van registrar “resultats molt dolents”, mentre que el sector de la construcció “va seguir tenint una evolució molt negativa per tercer any consecutiu”. Paral.lelament, el sector financer “va notar moderadament la crisi internacional” i el sector públic “va actuar contractivament tant en la despesa corrent com en la despesa d’inversió”, com a resultat d’una “evolució negativa dels ingressos”.

EN PROFUNDITAT
La demanda externa i interna van disminuir, “segons indiquen la disminució del crèdit bancari, la reducció de les matriculacions de turismes i la contracció de la renda disponible pels ocupats, fruit d’una caiguda de l’ocupació i de la moderació del creixement dels salaris reals”.

Pantebre va referir-se al sector financer per destacar que “la inversió creditícia a clients va disminuir sensiblement, la qual cosa va afectar tot el sistema productiu del país”. Segons la cambra, aquesta situació general “va provocar una caiguda dels dipòsits” i, tot i que els resultats dels cinc grups bancaris es van mantenir, “cal tenir en compte que en l’exercici anterior, el 2008, havien caigut un 44,3%”.

Entre les xifres a subratllar, “indicadors clau com les importacions totals” van gaire a nivell total en un 13,4%, mentre que l’ocupació assalariada i el crèdit bancari van caure un 2,8 i un 2,2%, respectivament, i el nombre de turistes ho va fer un 4%, davallant per vuitè exercici consecutiu i agreujant la situació de la caiguda dels excursionistes un 4,6%. A més, les matriculacions de vehicles industrials van caure un 28,2%, les importacions de materials de construcció ho van fer un 23,6% i el nombre d’empreses va caure un 3%.

MISSATGE DE LA CAMBRA
Pantebre, de la mateixa manera que l’any passat va demanar canvis ràpids per a millorar l’economia, en la presentació de l’informe d’ahir va adquirir finalment un to bel.ligerant en demanda de reformes profundes, algunes de les quals el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va rebatre bé per la seva insostenibilitat o bé per la seva incoherència.

A ulls de la Cambra, cal “impulsar la competitivitat de les empreses”, el que comporta “preservar una baixa pressió fiscal i establir un marc jurídic mercantil i fiscal clar i homologable amb l’entorn que doni avantatges competitius a les empreses andorranes”. A més, l’aposta per l’equilibri pressupostari “a través d’una línia de gestió racional i prudent del diner públic” va ser una altra de les reivindicacions de Pantebre. En tercer lloc, es va situar la necessitat de preservar i donar al turisme i al comerç “la importància que es mereixen”.

Pantebre va cridar a “mantenir unes càrregues socials competitives, tot reformant el model social insostenible de la CASS”, a “la millora del mercat de treball, mitjançant polítiques actives d’ocupació i millorant el sistema educatiu i la formació” i a la “millora de l’atractiu d’andorra” amb una major obertura al capital estranger i permetent la sortida dels empresaris andorrans a l’exterior. En aquest sentit, Pantebre va apostar per una “agència de comunicació global” d’Andorra. Des de la Cambra es va fer també la enèsima crítica tancament de vuit tardes de diumenge.

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va mostrar-se ahir d’acord en la necessitat de millorar la competitivitat de les empreses, però també va indicar que per sortir de la crisi els esforços han de ser compartits, que no es pot defugir de l’obligació d’equitat de tributació i que la despesa pública és necessària també per al bon funcionament de l’Estat i la contractació dels serveis a les diferents empreses.

Aquest va ser un dels punts en què el líder socialdemòcrata va marcar el perfil del seu mandat, en la línia de no descuidar els sectors més desafavorits i garantir la igualtat social. El líder del PS vamostrar-se contrari a les retallades de la despesa pública i favorable a les reformes estructurals.

En relació a la CASS, després que Marc Pantebre assenyalés que la situació de la parapública és «inviable», Bartumeu va qualificar l’afirmació com a «gratuïta», un fet que, va dir, «desmereix el to seriós de la intervenció» de la cambra. Bartumeu va explicar que no es pot afirmar que sigui insostenible «sense una argumentació que la fonamenti» i va ampliar que, si cal encarar una reforma, s’ha de fer seriosament i sense generar alarmisme.

ALTRES PUNTS DE DEBAT / Bartumeu també va afirmar que les propostes fetes per la Cambra de Comerç no són suficients perquè el nivell d’endeutament privat i la caiguda del crèdit bancari són pitjors que el problema de l’endeutament públic, ja que frenen l’ocupació i el creixement econòmic.

Bartumeu va qualificar l’endeuta- ment com una «bola de neu» i va afegir que només es pot solucionar augmentant els ingressos o reduint la despesa. En aquest sentit, es va inclinar per la primera solució a través dels ingressos tributaris, per evitar així el risc de sacrificar les inversions i les despeses de futur. El cap de Govern va mantenir que les propostes fetes per la Cambra són compatibles amb la conciliació de la vida familiar i laboral i va indicar que la solució a la qüestió dels horaris comercials «és ja molt propera».