La 60a sessió del Comitè Regional per Europa de l’Organització Mundial de la Salut, que se celebra aquesta setmana a Moscou i en què participa Andorra a través del director de Desplegament Estratègic del ministeri de Salut, Benestar i Treball, Josep Maria Casals, ha elegit Andorra com a membre de l’executiva del Comitè Regional, i assumirà la vicepresidència executiva adjunta d’aquest òrgan de govern de l’OMS.

Alhora, Andorra ha assumit la presidència del Comitè Permanent del Comitè Regional (CPCR), òrgan format per representats de dotze països entre els 53 estats membres que conformen actualment la regió europea de l’OMS, i que té com a missió principal vetllar perquè l’oficina regional desenvolupi les accions i els mandats que li són donats pel seu màxim òrgan de govern, és a dir, el mateix Comitè Regional i l’Assemblea Mundial de la Salut, a través de les resolucions que són adoptades durant les seves sessions anuals.

Aquesta presidència al si d’aquesta organització de les Nacions Unides s’estendrà un any (setembre 2010-setembre 2011), període que coincideix amb el darrer any de mandat d’Andorra al si d’aquest comitè executiu. S’ha de recordar que el Principat en forma part des del 2008.

Aquesta 60a sessió del Comitè Regional per Europa té una rellevància especial perquè és la primera que es fa sota els auspicis de la nova directora regional de l’OMS, Zsuzsanna Jakab. L’oficina regional s’ha marcat el repte d’instaurar una nova política sanitària regional per a l’any 2020 (Salut 2020), basada principalment en set eixos d’acció. El primer és crear un nou model de govern de la salut a escala internacional orientat, principalment, a reforçar els òrgans de govern de la mateixa organització i el rol de l’OMS en l’escena internacional, i a establir un marc de cooperació.

El segon eix és dotar l’organització d’un nou model de finançament. El tercer, establir un marc concret d’acció, prioritzant els esforços en la lluita contra les malalties cròniques o no contagioses, i el quart, continuar la lluita contra les malalties transmissibles. Pel que fa al cinquè, es tracta d’impulsar el desplegament de la Declaració de Parma, iniciant la posada en marxa d’un pla regional d’entorn i salut.

El sisè eix fa referència a ajudar els països a trobar vies que assegurin el finançament dels sistemes sanitaris i el setè es basa a insistir que les polítiques de salut necessiten accions transversals i multisectorials.