L’assistència lletrada als detinguts des del primer moment ja es va aplicar ahir mateix, tot just un dia després que el Tribunal Constitucional es pronunciés sobre si el termini de 24 hores sense disposar d’advocat que fins ara establia el codi de procediment penal vulnerava el dret a la defensa.

Durant la matinada d’ahir, la policia va detenir fins a cinc persones i, en tots els casos, es va avisar immediatament un defensor que les aconsellés durant la seva declaració. Així ho va explicar el nou portaveu del Govern, Bruno Bartolomé, que va recordar que en breu l’executiu preveu enllestir el projecte de llei que ha de regular el nou àmbit sortit de la resolució del TC.

“La policia ja treballa amb la Batllia i la Fiscalia per poder veure com es resolen els temes que genera la sentència”, va indicar el secretari d’Estat d’Interior, que hi va afegir que des del Govern “s’estudiarà amb el Col·legi d’Advocats quines són les necessitats per poder implementar el nou sistema”. En aquest sentit, el degà de l’entitat, Jean Michel Rascagneres, molt satisfet amb la decisió del Constitucional, va apuntar que “actualment ja disposem d’un advocat de guàrdia al despatx de policia” i que aquesta presència s’haurà d’incrementar. “Probablement n’haurem de tenir dos o més disponibles les 24 hores”, va comentar, per després expressar la confiança que aquest servei de guàrdia el podrem crear “sense gaires problemes”.

Per Rascagneres, els professionals del dret han de ser ara “conseqüents” amb el que “hem vingut reclamant des de fa anys”, i va reiterar que sistemes similars “ja funcionen en altres països”. Pel degà, “som uns 150 advocats a tot el país i hem de cobrir 365 dies; no ha de suposar una gran dificultat”. Des del col·legi, es va apuntar que estan “en disposició d’assumir les responsabilitats que ens toquen”.

ULTIMANT LA LLEI

Bartolomé va explicar que durant la nit la policia va detenir dues persones per donar positiu penal en els controls d’alcoholèmia, dues més per un furt amb força en un restaurant i una altra que va ser expulsada per motius administratius. En tots els casos, es va trucar a un advocat encara que la sentència no s’hagi publicat al BOPA. Bartolomé va avançar que “falta només la redacció de l’exposició de motius i petits detalls” per poder-la aprovar i trametre al Consell General.

Disposar d’aquest text és ara una de les prioritats per al Col·legi d’Advocats. Rascagneres va dir que “cal agilitzar-lo” tot i mostrar-se convençut que la forma d’actuar la matinada d’ahir serà ja l’habitual dels agents de policia. “Crec que el que fins ara es feia al cap de 24 hores es farà de seguida”, va explicar.

SATISFACCIÓ DE LA PROFESSIÓ

La sentència ha provocat la satisfacció de la majoria de l’advocacia del país, en especial d’aquells lletrats que havien presentat les qüestions prèvies davant el Tribunal de Corts que van obligar aquest organisme a consultar el Constitucional. És el cas de Joan Miquel Casajuana. “És un triomf i un avenç en el dret a la defensa i en les garanties processals”, va afirmar, per després demanar a l’executiu que “acceleri els tràmits per tenir la llei al més aviat possible” i recordar que “ha de ser qualificada”.

L’advocat confia que, fins que aquest text entri en vigor, “tothom hi posarà seny i sentit comú per evitar situacions estrambòtiques”, a la vegada que considera que el Tribunal de Corts optarà per anul·lar els procediments vinculats a la sentència, com ara el de l’operació Trèvol, on fins a 13 lletrats van demanar la suspensió del judici perquè els seus clients no havien tingut assessorament legal en ser detinguts.

De manera similar es va expressar Josep Anton Silvestre, que va qualificar la resolució com “un pas endavant”. Tot i això, i de cara a la futura llei, l’advocat remarca que “s’han de tenir en compte els drets dels detinguts, però també els de les víctimes”.