Mercè Ros
Aquest és el segon any que assisteixo al Fòrum Cívic de la Cimera Iberoamericana com a delegada d’agents socials al Fòrum Cívic, representant Andorra per l’USdA.
Tanmateix, continuo sense trobar resposta a la pregunta “¿què fa Andorra a la Cimera Iberoamericana?”, pregunta que probablement molts ciutadans andorrans es fan. També me la van fer, per més inri, els delegats del Fòrum Cívic a Santiago de Xile.
¿Quina finalitat té pertànyer a la Cimera Iberoamericana? No sé si assistim a l’evento per fer-nos una foto de record amb els altres caps d’Estat. Si és així, ¿no seria més profitós posar-nos al dia amb la Unió Europea?
També seria possible que la nostra assistència la justifiqués el fet que tenim les mateixes mancances socials que molts dels països del Tercer Món. Ara bé, si és així, ¿no caldria assistir-hi amb les mateixes pretensions de canvi social amb què hi van aquests? Perquè el que sí que és ben cert és que el nostre Govern, que també va assistir a l’anterior Cimera, celebrada a Montevideo, no ha complert la seva promesa electoral de treballar tot allò que fa referència a la cohesió social, tema de debat d’aquesta Cimera. Així doncs, em pregunto: ¿amb quina autoritat compareix en aquest tipus d’actes? ¿Què s’hi ha anat a fer? ¿L’andorrà?
En tot cas, l’únic que us puc dir del cert no és només que, malgrat intents i despeses, molta gent continua sense saber què és Andorra. Ara, a més, també us puc ben garantir que aquell que no ens coneix és incapaç d’entendre com un petit país al bell mig d’Europa no té les mateixes lleis socials de la resta dels estats europeus. En fi, queda molt camí per recórrer.
I perquè ningú pensi que allà només s’hi va a fer-se la foto, m’agradaria fer-vos quatre pinzellades del manifest que allí varen signar els diferents agents socials i patronals que hi van assistir:
‒ Canvi a un model econòmic sostenible, amb un conjunt de polítiques macroeconòmiques, productives, socials i mediambientals amb la finalitat de generar un treball digne i inclusiu.
‒ Recuperar el rol dels estats com a garants dels drets humans.
‒ Participació i representació equilibrada i efectiva de dones i homes en els espais de poder. Avançar en la paritat, igualtat salarial, amb accions a les empreses i la vida familiar.
‒ Generar un sistema tributari progressiu, que garanteixi que els ingressos públics es mantinguin en els impostos directes a les grans empreses i grups econòmics ‒no criminalitzar les lluites socials, fomentar les llibertats sindicals, respecte per l’expressió legítima de protesta social i superació de la precarietat del treball‒, disseny de sistemes per parar la degradació del medi ambient i defensar la biodiversitat i els territoris dels pobles indígenes.
‒ Aprofundir el diàleg social i la participació dels sindicats i empresaris, així com altres actors rellevants.
‒ Ratificació i acompliment dels acords internacionals.
‒ Garantir el dret del ciutadà a la informació, promovent regulacions que frenin la concentració econòmica dels mitjans de comunicació.
‒ Sistemes públics de Seguretat Social, de caràcter solidari i universal.
Per acabar, d’aquí a pocs mesos hi haurà una cimera sud-americana– Unió Europea. Espanya i Portugal hi seran per part de la Unió Europea, i Andorra, ¿de quin costat hauria d’estar? ¿O és que no hi anirà?
