S’hi hi havia dubtes, aquests han quedat esvaïts. Andorra va conèixer ahir el Sarkozy més distès, més proper als ciutadans i més desenfadat. Però Andorra també va tenir contacte amb un copríncep i president de França que no va eludir abordar els temes més espinosos, aquells que van generar els dubtes sobre les bones relacions institucionals, i que van erosionar la seva imatge per a part d’un sector de la població.
Sarkozy va aterrar ben assessorat, i va saber interpretar el seu paper a la perfecció. Sí, va ser una visita llampec, massa ràpida per satisfer tothom, però ben condensada i aprofitada, per les paraules que ha deixat per a la història, i pels compromisos que s’hauran d’aprofitar en el futur. A la Casa de la Vall, on es concentra el poder del poble, va fer un discurs d’alt contingut polític davant dels consellers generals. Ho va fer sense asprors, fins i tot en algun moment amb alguna pinzellada paternalista i, sobretot, molt conciliador. El copríncep francès era conscient que havia decebut molts ciutadans, que el van veure com el líder de la creuada contra els paradisos fiscals i poc protector amb el Principat. El Síndic li va recordar que ell mateix s’havia sentit “irritat”, sensació que es va transformar en satisfacció en comprovar que l’advertència de l’inquilí de l’Elisi havia servit per fer reaccionar Andorra. Sarkozy va deixar de banda el discurs que tenia preparat, i va improvisar per respondre a les inquietuds dels andorrans. Va parlar de la transparència fiscal, i va felicitar Andorra per haver signat 17 convenis d’intercanvi d’informació. Va aprofitar per avançar la seva predisposició a negociar amb Andorra un conveni per evitar la doble imposició un cop finalitzat el nou marc legislatiu, i va recordar que la importància de pertànyer a la comunitat internacional comporta un deures.
El copríncep francès va tornar a posar en el seu punt de mira el frau fiscal i els paradisos fiscals, dels quals va afirmar que no tenen cabuda en l’adopció d’un nou capitalisme basat en la transparència. Bartumeu va agafar el guant, felicitant-se perquè Andor- ra ha fet la feina i reclamant el suport necessari de París per a l’acostament a la Unió Europea.
La visita, de tres hores, va servir perquè Sarkozy conegui Andorra, i perquè els andorrans (absents inclosos en la cerimònia de Casa de la Vall i de la plaça del Poble), hagin conegut una mica més el copríncep. Sarkozy va voler trencar el protocol, i des de l’aterratge fins a la seva arribada a la plaça de Poble no va parar de saludar els ciutadans, en un gest que simbolitza el seu desig de mostrar-se proper i afable. La visita ha estat curta, però els resultats poden ser duradors.
