“Quan un és amic ha de parlar francament. I és que no hi ha futur si es rebutja la transparència però tampoc si no s’és franc.” El copríncep francès, Nicolas Sarkozy, va parlar obertament. Sense gaires embuts.
Amb un to cordial, alliçonador fins i tot, però sense deixar de dir res. Un to polític. Marcant els punts que volia deixar clars. Emfatitzant el que creia transcendent. Respirant quan tocava. Sarkozy va mostrar “fidelitat a la vostra sobirania” i va assegurar que el Principat no està sol per afrontar els passos que hagi de fer per aconseguir una major homologació internacional. Tant a Casa de la Vall com a la plaça del Poble va insistir en la qüestió fiscal. I es va demanar, per exemple, “si es pot construir res de seriós, en el frau, en l’opacitat, en la desproporció entre la realitat i la virtualitat”. I hi va afegir: “Això pot funcionar durant un temps, però al final la realitat es fa present. I qui paga la factura? El poble.”
El Copríncep va elogiar des de la capacitat turística del Principat –que va arribar a dir que pot inspirar també França–, els seus paisatges, la seva unitat en el temps, fins a la tradició històrica. I la identitat. Sarkozy va fer una metàfora en dir que “els que no estan segurs de la seva identitat són els que tenen por de l’obertura a l’exterior”. Perquè “l’aïllament i la solitud són un gran risc. Hi ha més risc a mantenir-se aïllat del món que no pas a inscriure-s’hi”, va dir el Copríncep, animant el Principat a fer un pas més vers la UE. Vers un canvi de model que el món sencer també ha de fer en haver de reformular el capitalisme, va venir a dir Sarkozy. El dirigent francès va mostrar-se satisfet que les seves advertències haguessin estat ateses. Fins al punt que va arribar a dir que “hem evitat la catàstrofe”. I abans de destacar –ho va fer tant al Consell com davant la ciutadania– “el fort temperament” del Principat, va arrencar, a la plaça, uns quants aplaudiments quan va comparar els set turons llegendaris de Roma amb unes parròquies que han simbolitzat “la permanència i la independència” d’una Andorra amb la qual França mantindrà la col·laboració educativa.
