El responsable d’Interior avança que, tot i que ja s’estan obtenint bons resultats en el control de la venda de droga, hi haurà més control.

Tenen previst incrementar les campanyes de prevenció d’alcoholèmia?

Pensem repetir la campanya adreçada als joves, en què regalem un alcoholímetre i un prospecte, perquè creiem que va donar bons resultats. Aquest estiu i a la tardor ho continuarem fent. De vegades pot fer la sensació que som excessius, però ens interessa rebaixar la sinistralitat derivada de l’alcoholèmia, d’una banda, i que el consum d’alcohol entre els joves sigui el menor possible, de l’altra.

Quan començaran amb els tests de drogues?

Ja hi estem treballant amb el ministeri Fiscal. El que passa és que aquí necessitem la col·laboració i l’autorització, per dur a terme el procediment, d’aquest ministeri. Ho començarem a aplicar tan aviat com tinguem el procediment validat. La intenció seria iniciar-lo a la tardor o a final d’any. A més, un dels objectius del ministeri, en què estem avançant prou bé i que volem millorar, és el control en el tràfic i venda de productes estupefaents. Hem demanat que els resultats siguin més elevats per poder eradicar i minvar la quantitat de producte que hi ha al mercat.

Això suposarà un increment dels controls a les fronteres?

Sí. A les fronteres hem augmentat la presència dels gossos especialitzats i hem fet alguna formació més i disposem de més mitjans. Els equips d’investigació també treballen amb aquest objectiu però amb més mitjans.

També hi haurà més controls als locals nocturns?

A les discoteques i als locals de nit potenciem més la campanya de prevenció, per no molestar tant els usuaris.

Després de signar el conveni de la policia de proximitat amb els comuns, quan podria estar el sistema a ple rendiment?

Seria també a la tardor. Encara que això no treu que aquesta feina no s’estigui fent ara. Però el que es pretén és intervenir en aquells temes més particulars i anar més enllà. Ara el que estem fent és aprofundir i elaborar els plans parroquials, parròquia per parròquia. Durant l’estiu pensem que ja tindrem una persona de contacte per a cada comú que sigui el responsable de coordinació. I alhora s’elaborarà amb aquestes persones aquells plans que estan més adaptats a les necessitats de cada parròquia.

Què diferencia el projecte de fa un any i mig i el d’ara? Què s’ha modificat del model anterior?

El model de base podríem dir que és el mateix, de tenir aquesta presència al carrer. Perquè finalment, de moment, són quatre espais físics, despatxos, que estan a quatre parròquies. El que fem és augmentar la presència al carrer d’agents mitjançant aquestes aportacions d’efectius de l’edifici central. I concretament, a Escaldes i Andorra, on es concentra major aglomeració i la presència al carrer de forma proporcional era menor… Per tant aquelles persones que estaven fent més feina de despatx o que estan als departaments d’investigació també podran sortir al carrer i que es vegin. Potser és el canvi més visible. I d’altra banda, hi ha el pla parroquial que està més adaptat a les necessitats concretes de cada zona del país.

Pel que fa al Pla de delinqüència juvenil, hi ha més empreses que s’han interessat per participar- hi?

El que es fa des de l’àrea de menors és un seguiment, s’aconsella una orientació als joves que tenen problemes perquè puguin entrar en el circuit del mercat laboral. El que passa és que aquí el que hauríem de fer és potenciar aquesta possibilitat tenint en compte que cada vegada hi ha més joves en aquesta situació.

I quin perfil tenen els usuaris?

Són nois i noies, alguns, que poden ser problemàtics. N’hi ha d’altres que no ho són però arriben al mercat de treball sense estudis o un mínim de formació, perquè han interromput la seva carrera escolar i no tenen el graduat. Per tant, ajudem els menors amb dificultat; als que tenen problemes d’ordre judicial o social se’ls orienta. Aquí volem actuar des del ministeri de Treball per fer un pla de col·locació laboral i un altre de formació, per ajudar aquests joves i que com a mínim puguin tenir una base sòlida per als llocs de treball. És una qüestió de mitjans.

Hi ha alguna companyia que ofereixi feina i formació als joves?

Hi ha empreses que participen i ja col·laboren a donar aquestes facilitats però caldrà eixamplar les possibilitats en el mercat. Per tant, ens interessa arribar a diferents sectors i el més amplis possible. En aquest cas, la qüestió és més complexa; és el que estem encaminats a fer ara. Però es tracta d’un projecte, evidentment, de mitjà i llarg termini. Requereix mitjans econòmics.

A què atribueixen l’increment del nombre de joves amb problemes?

És un fenomen de societat general. El que passa és que aquí no hi estàvem acostumats. No es tracta de grans xifres, però el que ens agradaria és que no n’hi hagués cap. A més, jo distingiria els casos judicials, que són mínims, d’aquells que ens preocupen més i que estem notant que estan augmentant. I són persones de famílies normals que, pels motius que sigui, han deixat els estudis de manera molt prematura i tenen dificultats per accedir al mercat laboral.

Els ‘botellons’ són un altre problema? Sembla que utilitzen les xarxes socials per organitzar trobades a gran escala…

Tenim coneixement quan hi ha alguna organització d’aquest tipus i prenem mesures preventives. Aquest, justament, és un exemple més de col·laboració estreta amb els agents de circulació comunals juntament amb el servei de policia, per tenir certa presència dissuasiva en aquests llocs i evitar que es puguin produir incidents i estats d’embriaguesa. És qüestió de poder actuar ràpidament si apareix qualsevol disfunció.