La coordinadora de Polítiques de Joventut, Judith Salazar, exposa el contingut de l’esborrany de llei, que estarà enllestit al setembre.
Tot i que la norma preveu la possibilitat de crear l’Observatori de la Joventut, Salazar avança que de moment no es tirarà endavant a causa del moment econòmic, però s’encarregaran estudis al Centre de Recerca Sociològica (CRES). D’altra banda, Salazar respon a les crítiques del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra.
¿Quines són les principals aportacions que suposarà l’aprovació de la llei de polítiques de joventut?
Per nosaltres, el que era cabdal era donar seguretat jurídica als joves. És molt important que els joves tinguin un text legal al qual referir-se i on anar a buscar. D’altra banda, és significatiu que es tracta d’un text que surt de la secretaria d’Estat però que s’ha treballat i consensuat amb els comuns i amb el Fòrum, ja que la distribució competencial, per a nosaltres, és bàsica. És a dir, que la norma posa negre sobre blanc que els comuns també tenen competències en joventut, que l’estan assolint i desplegant i que és important la tasca que estan fent perquè són ells els que tenen el contacte directe amb els joves. La proximitat de la ciutadania la tenen molt més els comuns que des d’una política nacional.
Un dels punts destacats de l’esborrany és l’emancipació juvenil. ¿De quina manera es regularà?
Es fa referència als eixos sobre els quals se centra l’emancipació juvenil, que es desplega en l’Agenda 2020 del Consell d’Europa. En un primer eix operatiu més bàsic i important hi ha l’educació, el treball i l’habitatge, i en un segon eix hi hauria la salut, la cultura i la mobilitat internacional. Tot això s’haurà de desplegar mitjançant el Pla nacional, que delimitarà les accions, les línies i cap a on hem d’anar.
¿El Pla nacional s’està treballant de forma paral·lela a la llei?
El Pla nacional és el que tenim en vigor. Vam començar-lo el 2006 i es va tancar el 2008, però ni tan sols es va publicitar. No s’ha publicat mai al BOPA ni les línies prioritàries. El que fa la llei és reconèixer que aquest document és el document en vigor i marca com ha de funcionar un pla nacional. No hem entrat a delimitar una durada temporal, que era una de les demandes del Fòrum, ja que no tenim històric. Només tenim un Pla nacional de joventut en vigor, en el qual moltes coses estan obsoletes o assolides i, per tant, hem d’entrar en un procés de revisió. Un cop tinguem un històric podrem deixar-ho al criteri de la Taula de Joventut, que acabarà definint quina és la vigència temporal del Pla nacional.
¿Però, a la pràctica, ha tingut efectes el Pla nacional?
Sí, però una mica anàrquics, perquè hi ha hagut departaments que han seguit alguna línia… Nosaltres, però, quan ens vam incorporar al Govern una de les primeres accions va ser recuperar les accions del pla i remetre-les a tots els departaments implicats. Per exemple, hi havia línies d’habitatge que des del departament no havia validat ningú. Per això se’ls va fer un retorn, per saber quines accions s’han tirat endavant, si han estat assolides, o si no entren dins del projecte polític.
Així doncs, ¿podríem dir que no hi ha hagut un control efectiu?
S’ha fet una tasca teòrica, però no s’havia fet un seguiment pràctic. Des del Govern ho hem traslladat als departaments concernits i ara, en la segona fase, el que volem fer és activar les comissions, que són mixtes i estan integrades per totes les administracions competents, inclòs el Fòrum. Aquí el que volem fer és veure el grau d’acompliment que tenim, quines són les propostes per a propers plans nacionals i anar-ho avaluant. La idea és que l’activitat de les comissions sigui paral·lela per no quedar-nos sense un document de planificació estratègica.
¿Quan començarà aquesta nova fase?
Ara estem en el moment de transició de l’estiu i no és gens operatiu, ja que les comissions són mixtes i cal assegurar la representació d’un membre de cada administració més un membre del Fòrum. De cara al setembre, després de tancar la validació de la llei, que és el 20 de setembre, engegarem el procés d’activació de les comissions de control.
Una de les novetats que inclourà la llei és la possibilitat de crear un Observatori de la Joventut. ¿Quan es preveu tirar endavant aquesta acció?
No tenim previst crear-lo de moment, ja que no podem obviar que som un país petit i no seria de justícia. Gairebé tots els departaments tenen necessitats d’analitzar la realitat des del terreny, però el que no podem fer és començar a crear observatoris a cada àrea específica, perquè això té un cost i ara mateix l’Administració no pot assumir segons quin tipus de cost. De moment, indexem la necessitat de preveure algun mecanisme de producció d’estudis. Al pressupost de l’any vinent volem incloure una partida pressupostària dedicada als estudis, ja que tenim un centre d’estudis sociològics i a través d’això també ho podem vehicular. D’entrada, volem marcar-nos un ítem d’un o dos estudis a l’any, i a partir d’aquí ja anirem dotant de contingut el que després podria arribar a ser un observatori.
Així doncs, ¿de moment no es crea l’observatori per una raó exclusivament econòmica?
Totalment. Tenim el context econòmic que tenim i cal adaptar les necessitats a les possibilitats que tenim. Hem de buscar un mecanisme per anar engegant un procés, tot i que encara no sigui el moment d’assolir-lo completament.
El que sí van avançar la setmana passada va ser la creació d’una xarxa d’assessorament juvenil: Promojove. ¿D’on sorgeix aquesta iniciativa?
La idea sorgeix de la llei. Vam proposar-ho als comuns i hi van estar d’acord, ja que ara mateix cal dirigir les sinèrgies cap al mateix sentit per poder ser més eficaços quant a recursos. Si hi ha una mancança en assessorament, el Govern hi fa una inversió, i aquesta es distribueix als comuns perquè també hi tinguin accés. Si els comuns ja estan assumint la tasca del tracte directe amb els joves, nosaltres també hem d’anar a afegir-nos on els comuns tenen dificultats econòmiques.
¿La idea seria començar-ho l’any vinent?
Si hi ha pressupost, la idea és començar a engegar el projecte de cara al 2011. No obstant això, abans d’engegar un projecte has de tenir un disseny i no volem ser només nosaltres qui el dissenyem, ja que l’important és el treball transversal i en xarxa. Per això ens interessa que estigui gestionat per un òrgan que estigui representat només per informadors juvenils, per gent que hi té el contacte directe i no per tècnics ni per directors. És per a la gent del terreny. A partir d’aquí, en funció de les necessitats detectades, cal definir la dinàmica de Promojove. Aquesta xarxa ha de servir també per unificar criteris i poder oferir el mateix a un jove d’Ordino o d’Andorra la Vella, independentment dels recursos de cada Comú.
¿Quin serà el procés d’aprovació de la llei de polítiques de joventut?
Fins al 30 de juliol ho hem deixat obert perquè es facin esmenes fonamentades en dret, perquè la llei ja està validada pel gabinet jurídic. L’agost l’hem deixat a part i el 20 de setembre és la data de taula permanent, que és l’òrgan polític de la Taula de Joventut que n’haurà de validar el contingut final. A partir d’aquí, la feina ja correspondrà a altres instàncies i caldrà veure quan entra a tràmit parlamentari.
El Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra va criticar que la llei no aprofundeix suficientment i que no aporta gaire de nou. ¿Com valora aquestes crítiques?
Quan la presidenta del Fòrum va fer les primeres declaracions respecte a la llei, les va fer abans de debatre-les. Després van presentar un document de propostes i, un cop debatut, hi havia demandes que eren fora de lloc. El cas és que potser la realitat actual no és la mateixa que d’aquí a cinc anys i, per tant, hem de procurar fer textos legislatius que no quedin obsolets en cinc anys. Per això ja hi ha el Pla nacional de joventut. ¿Des del Fòrum consideren que falten coses? Les aportacions del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra han suposat dues paraules més en tot l’articulat de la llei.
¿Per falta de propostes?
No, però potser un cop s’han assegut a valorar-ho han entès que la llei potser no era l’espai per tractar determinats aspectes. El document que ha de ser dinàmic, i que de fet és el desplegament operatiu de les polítiques de joventut, és el Pla nacional, i no la llei. La llei ha de dotar d’un marc jurídic i definir qüestions com les competències, ja que és a llarg termini i dota de seguretat jurídica al ciutadà. No és l’espai per entrar al detall.
El Fòrum també lamentava que amb la llei no es feia una reflexió àmplia sobre la joventut. ¿Cal fer aquesta reflexió?
Està clar, i aquí crec que és una decisió política del partit que està governant. La intenció de dotar d’una especial rellevància el departament de Joventut la té el cap de Govern en el moment que fa que el secretari d’Estat tingui funcions de ministeri, que no depengui d’Educació, sinó de Presidència. A més, reforça la figura equivalent a una direcció de departament, que és el meu càrrec. S’han mogut dues o tres peces que fan que el departament tingui molta més operativitat, i això només respon a la voluntat de fer la reflexió que les polítiques de joventut repercutiran en la societat futura i adulta.
¿Creu que la manca de transversalitat és una de les majors deficiències que havia en les polítiques de joventut?
Però ja no només en l’àmbit de la joventut, sinó a tots els àmbits. La setmana passada vam aprovar amb el departament de Salut un projecte de recomanacions sobre disminució de danys i prevenció de riscos en locals d’oci nocturn. Això és competència de tots, i es tracta que entre tots treballem i fem la feina de forma coordinada. La manca de transversalitat crec que ha estat una reflexió general que s’ha fet.
Ara que parlem de transversalitat, des d’Interior es va mostrar la preocupació per l’increment de la delinqüència juvenil. ¿Fins a quin punt han copsat aquesta realitat i que s’està fent des del departament?
Vam fer una ronda per tots els comuns amb el secretari d’Estat i aquest va ser un apunt que ens va sortir en tres comuns, que van informar que havien tingut incidències per vandalisme, en algun cas en forma de bandes semiorganitzades. Després de la creació de la comissió interdepartamental de Joventut, tenim pendent una de sectorial. Interior està treballant en un pla preventiu de delinqüència juvenil.
Després caldrà veure quines són les persones competents per preveure què s’ha de fer, però sí que és un tema que està sobre la taula i que surt constantment. Sobretot és una demanda dels comuns, perquè comencem a tenir problemes de vandalisme al carrer. I una de les situacions que més ho generen és el consum tant d’alcohol com d’altres drogues, així que cal fer accions que ho evitin. No és només un tema de delinqüència juvenil, sinó de salut pública. Els joves cada vegada tendeixen a consumir amb menys edat i més quantitat. És un treball en xarxa que s’ha de fer un darrere l’altre.
