El parlament fet pel cap de Govern al Consell General ha estat excel.lent. Diria que és més important que el propi discurs d’investidura. No vull fer la pilota a Jaume Bartumeu, però sí que vull reivindicar un ideari que té molts punts de contacte amb el pensament exposat fa temps en aquesta columna. No és hora de paraules, sinó de fets. Però a través de les paraules hem d’arribar als acords i, així, poder materialitzar objectius. És difícil anar a la contra en els plantejaments exposats.

Però estem acostumats a tot, fins i tot a la distracció massiva. Però el ciutadà cada vegada és més conscient que fa coses i que no deixa fer. Per tant, davant de certes posicions, en aquests moments només podem mostrar menyspreu i la maledicció de la història a qui ho faci. Legislar exigeix prudència i això comporta valorar amb tacte la realitat sobre la qual s’incideix, i tenir present els efectes negatius i divergents, ponderar si s’erosionen els consensos bàsics o si tenen un alt cost en l’àmbit d’harmonia social i, sobretot, decidir si és el moment d’acordar un ordre de prioritat racional.

Penso que es donen totes aquestes circumstàncies. Hem de buscar el bé comú i no amagar el cap sota l’ala. Necessitem reformes econòmiques i socials. La nostra experiència recent confirma que les teories neoliberals han conduït a la crisi que patim i, per tant, és urgent canviar el model de vida, fer una reforma en profunditat amb denominació d’origen. Però no al mercat sense regles que destrueix i no crea riquesa, atacant el propi cos de la democràcia, sinó fent una reforma laboral que no giri únicament sobre l’acomiadament, sinó amb base a crear unes condicions de treball per facilitar la productivitat. És l’hora dels acords polítics que puguin sotmetre els interessos individuals a l’interès general. És una situació política extrema, si s’accepta el problema; és exigència plena la solució de l’afer.