“Renovo avui la proposta de treballar en els eixos que constitueixen el nus essencial de les qüestions d’Estat que requereixen un acord polític nacional. Ho faig després d’haver rebut, el dia 29 d’abril, una carta amb el ‘compromís ferm…’ del Grup d’Andorra pel Canvi de ‘cooperar de forma lleial i constructiva per a la creació d’un front comú… per garantir la sostenibilitat de l’Administració andorrana i dels serveis essencials…’. Una proposta a la qual, avui, davant del Consell General, dono una resposta favorable”.

Aquest podríem dir que va ser el punt àlgid del discurs que va oferir ahir a la Casa de la Vall el cap de Govern, Jaume Bartumeu, en el que era la primera jornada del debat d’orientació política que tindrà la seva traca final en la jornada d’avui amb les intervencions dels líders dels grups parlamentaris de l’oposició. Les paraules del cap de l’Executiu havien generat una expectativa a què el polític de la capital va respondre amb escreix. I és que el sí a la proposta d’ApC el va acompanyar amb una picada d’ullet –entenem que ben estudiada– a Coalició Reformista: “I ho faig també sabent que, en aquest primer any de legislatura, el Grup Parlamentari Reformista ha mostrat reiteradament la seva disponibilitat al compromís en qüestions d’Estat”. Així, en tot moment, la intervenció de Bartumeu va estar marcada per un to realista, conciliador, constructiu, de consens i amb un gran sentit d’Estat. La realitat és que “reconduir la situació és una urgència nacional”; la conciliació es reflecteix en “una actitud de mà oberta, que posa, per sobre de tot, els interessos de la gent d’Andorra”; l’ànim de consens hi va ser present en tot el discurs amb uns insistent invitació als grup parlamentaris a la recerca d’un ampli acord polític que inclogui la definició d’una política d’acostament institucional, econòmic i social a la Unió Europea, la reforma de l’Administració pública i la revisió i l’adequació de la relació entre l’Administració general i els comuns; amb sentit d’Estat perquè “és hora de deixar de costat el partidisme, els interessos interns i particulars de les forces polítiques, i de treballar en comú, en cooperació, el Govern i tots els grups d’aquest Consell General per aconseguir les mesures que interessen i que necessita la gent”.

Ara la pilota està a la teulada dels reformistes i sobretot d’ApC, que no té més remei que mullar-se. Tan sols esperem que les intervencions de Joan Gabriel i Eusebi Nomen estiguin a l’alt nivell del que va demostrar ahir Bartumeu. És l’hora de la política de veritat.