El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ho ha posat fàcil a ApC. O difícil, segons com es miri. El líder socialdemòcrata va oferir ahir un perfil pactista, disposat a satisfer les demandes de la plataforma que encapçala Eusebi Nomen, i amb les condicions necessàries perquè els tres consellers d’ApC s’involucrin en el front comú per combatre l’elevat endeutament de les finances públiques.

L’oferta pot suposar una decisió fàcil perquè Bartumeu brinda en safata les reclamacions d’ApC per donar suport al Pressupost de l’any que ve, tot i els matisos i la composició de dues taules de treball, que difereixen del front comú (Govern, sindicats, comuns i partits polítics) que propugna la plataforma centrista. La decisió, en negativa, seria molt difícil d’explicar fora de l’entorn d’ApC, perquè derivaria de les fortes diferències internes entre els partidaris d’intentar un apropament al Gabinet socialdemòcrata i els detractors d’aquesta opció, favorables a elevar el to de les exigències i fer més complicada l’entesa.

Bartumeu, a qui sovint s’acusa de tenir poca mà esquerra, no va poder ser més clar en el debat d’orientació política. El seu discurs no deixa espai per a les interpretacions i va estar centrat en el preocupant deute públic, i la certesa que no hi ha un altre camí a seguir que la sintonia amb els grups. “És una actitud de mà oberta, que posa, per sobre de tot, els interessos de la gent d’Andorra”, va afirmar el cap de Govern en l’hemicicle. El dirigent socialdemòcrata va insistir en la seva al.locució que la situació de crisi que viu el país obliga a deixar de banda els interessos partidistes i força una aposta col.lectiva pels interessos col.lectius, que s’hauria de traduir en un pacte per recuperar el creixement econòmic i la creació de llocs de treball. No va ser una sessió de gestos, sinó de compromisos. La demanda d’ApC per constituir un front comú per garantir la sostenibilitat de l’administració i del serveis essencials va rebre una contesta contundent. “…avui, davant del Consell General, dono una resposta favorable”. És clar que sempre es poden veure matisos. I Eusebi Nomen, un cop finalitzada la sessió, va trobar a faltar l’essència del pacte i que les seves conclusions s’incorporin al Pressupost. L’Executiu planteja dos gran reptes per separat (sinònims del front comú), com són la reforma de la Funció Pública i un nou acord Estat-comuns. Sembla bastant improbable que aquests dos grans macrotemes puguin ser tancats i contemplats en el Pressupost. S’ha d’avançar de forma progressiva i amb un principi sòlid de pacte. Emulant Camdessus, el patriotisme hauria de portar cap a unes actituds de beneficis per a la nació.