Finalment el Govern ha convocat nous ajuts al lloguer d’habitatges per a aquest any, tot i que hi ha qui pronostica el final d’aquestes subvencions per la falta de diners. El president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, avançava ahir en un programa de ràdio el seu convenciment que les retallades arribaran també a Andorra més aviat del que s’espera.

Possiblement, perquè ja hi ha tisorada en tots els àmbits públics. D’una banda, els comuns estan disposats a incrementar els preus d’aquells serveis públics que consideren que no són bàsics i, de l’altra, també des de l’Executiu s’està aplicant una política dràstica d’estalvi.

Però hi ha àmbits que, en moments de crisi, no han de ser susceptibles de polítiques d’estalvi, i un d’ells són totes aquelles ajudes als sectors de la població que està patint la crisi de pitjor manera. L’Estat no pot girar el cap cap a un altre costat, i està obligat a fer l’esforç de seguir la línia de suport als sectors més desafavorits pels efectes de la recessió.

L’habitatge n’és un. Ahir el ministre Pere López va anunciar-ne la convocatòria, que incorpora algunes novetats, com per exemple el dels estalvis màxims, que en cap cas no poden superar els 30.000 euros per unitat familiar, o el de l’import màxim del lloguer, que varia en funció del nombre de persones que visquin a l’habitatge en qüestió. El Departament d’Habitatge preveu tramitar un total de 1.250 sol.licituds, una xifra superior a les 1.089 sol.licituds que es van tramitar l’any passat. Ara bé, la partida pressupostària, d’1,23 milions d’euros, és inferior als 1,95 milions del 2009 (quan es van subvencionar 15 mesos de lloguer) i als 1,45 milions del 2008.

López va explicar que aquests nous criteris s’han creat per temes d’equitat, de justícia i perquè l’absència d’aquests criteris podria donar el cas que alguna persona que pagava un preu elevat pel lloguer de l’habitatge hagi pogut gaudir d’una ajuda pública.

Es dóna la paradoxa, però, que davant la conjuntura negativa la demanda augmenti de forma important, tal com preveu el mateix ministeri, mentre que la dotació pressupostària per fer front a les sol.licituds és menor. No obstant això, l’Executiu considera factible donar una resposta més àmplia amb menys recursos, i els responsables del ministeri preveuen que els nous criteris permetin una major contenció i una distribució dels ajuts més justa.

S’ha de valorar de manera positiva l’esforç per controlar el repartiment de les ajudes, i alhora demanar a tots els grups polítics que deixin de banda les diferències quan es tracta de temes tan necessaris, encara que s’hagin de traduir obligatòriament en crèdits extraordinaris.