El Departament d’Agricultura està estudiant la possibilitat de portar bestiar de les comarques veïnes de l’Alt Urgell i la Cerdanya a l’escorxador nacional, per tal de sacrificar aquí els animals i amb l’objectiu que l’equipament deixi de ser deficitari. Així ho va explicar el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, Vicenç Alay, en la compareixença davant de la Comissió Legislativa d’Economia que va tenir lloc ahir al matí a la Casa de la Vall. A més, Alay va anunciar que, d’acord amb la societat Ramaders d’Andorra, s’ha decidit treballar per aconseguir una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) per a la raça bruna i donar, mitjançant aquesta distinció atorgada per la Unió Europea, un nou impuls a la carn de qualitat que es produeix al país.
En aquests moments, i tenint en compte les dades corresponents a l’any passat, l’escorxador nacional està sacrificant uns 2.200 animals a l’any. Aquesta xifra està per sota de la capacitat de l’equipament, que, ara per ara, i amb una gestió externalitzada, resulta deficitari. Tot i que Alay no va dir quina quantitat d’animals seria òptima de cara a la viabilitat financera de l’escorxador, el ministre sí que va voler deixar clar que, en aquest projecte encara embrionari, s’estan tenint en compte tant els aspectes econòmics com els mediambientals.
De fet, el president de la Comissió Legislativa d’Economia, Eusebi Nomen, va recordar que el dèficit econòmic és un dels motius pels quals han tancat la majoria d’escorxadors municipals de Catalunya. Ara bé, més enllà d’aquestes consideracions econòmiques, Nomen va assenyalar que un altre dels problemes que presenten aquestes instal.lacions és que són “font de pol.lució”. Alay va respondre que, com a titular tant d’Agricultura com de Medi Ambient, té en compte també aquesta qüestió i que “s’estudiarà igualment què cal fer amb la depuradora de l’escorxador si es produeix una ampliació de l’activitat”.
UNA IGP PRÒPIA /
Segons les explicacions del ministre Alay, una de les línies estratègiques que l’actual Govern vol desenvolupar en matèria d’agricultura i ramaderia és el foment de noves accions per consolidar la producció i incentivar el consum de la carn de qualitat controlada d’Andorra. És en aquesta línia que s’insereix la proposta de demanar a Brussel.les una IGP pròpia que reconegui la qualitat de la carn andorrana i del mateix procés de cria de la raça bruna.
Fa temps, tant des d’Espanya com des de França es va iniciar un treball conjunt per a l’obtenció d’una IGP per a la vedella dels Pirineus. Si bé la Generalitat de Catalunya va donar suport oficialment a aquesta aspiració mitjançant una resolució publicada el mes de febrer passat al DOGC, el ministre de Medi Ambient i Agricultura va constatar ahir que aquesta iniciativa, que incloïa Andorra tot i no formar part de la UE, es troba encallada actualment, motiu pel qual el Departament d’Agricultura andorrà opta ara per una indicació pròpia.
Precisament Nomen va manifestar els seus dubtes que Andorra pugui obtenir una IGP al marge d’un projecte més ampli, com ara el de la vedella dels Pirineus, que engloba dos estats de la Unió Europea. En canvi, el director d’Agricultura, Pere Roquet, va assegurar que la reglamentació comunitària preveu que la IGP sigui aplicable a un país tercer i el ministre Alay es va mostrar convençut que és possible obtenir aquesta distinció.
La idea de treballar en aquest sentit va rebre «el suport unànime de Ramaders d’Andorra», en paraules d’Alay. El ministre considera que l’obtenció de la IGP «té un cost assumible, a canvi d’un rendiment important, ja que la distinció donaria un prestigi i un valor afegit al producte».
