El Departament d’Agricultura està estudiant la possibilitat de portar bestiar de les comarques veïnes de l’Alt Urgell i la Cerdanya a l’escorxador nacional, per tal de sacrificar aquí els animals i amb l’objectiu que l’equipament deixi de ser deficitari. Així ho va explicar ahir el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Patrimoni Natural, Vicenç Alay, durant la compareixença davant de la Comissió Legislativa de Finances que es va dur a terme a la Casa de la Vall.
Durant la seva intervenció, el polític massanenc també va anunciar que, d’acord amb l’Associació de Ramaders d’Andorra, s’ha decidit treballar per aconseguir una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) per a la raça bruna i donar, mitjançant aquesta distinció atorgada per la Unió Europea, un nou impuls a la carn de qualitat que es produeix al país. Ens trobem, doncs, davant de dos passos remarcables que tenen per objectiu impulsar un sector, l’agrícola, que per si sol té un difícil caminar i, en conseqüència, cal un cop de mà de l’Estat per contribuir a la seva necessària supervivència. Al sector agrícola i ramader se’ls ha de veure com els pilars cabdals per garantir la qualitat dels productes i la seguretat alimentària de la producció del país i, alhora, són sectors fonamentals per la conservació d’un dels valors més característics del Principat: el paisatge natural i cultural que també són part inseparable de la imatge turística d’Andorra.
D’altra banda, el ministre va criticar que, durant els dos últims anys de l’anterior legislatura encapçalada pel Partit Liberal, el pressupost d’Agricultura es veiés reduït, lamentant el maquillatge pressupostari que es va fer pressupostant a la baixa partides destinades als ajuts, obligant l’actual Govern a fer un crèdit extraordinari per pagar-los l’any passat. Respecte a la política d’ajuts, el ministre va explicar que es pretén seguir en la línia dels governs anteriors amb les subvencions a les explotacions amb bestiar i amb el seguiment dels programes de recerca relacionats amb el vi, la tòfona negra, les plantes aromàtiques i les trumfes, així com amb els plans de formació, d’entre els quals destaquen els lligats amb l’apicultura. Veiem encertat l’aposta per les subvencions i la continuació dels programes d’ajuda per a un sector, insistim, que per si sol és difícil que obtingui grans rendiments i, per tant, el manteniment del paper substancial que juga l’agricultura requereix d’una política d’ajuts públics tant econòmics com de protecció i promoció dels productes nacionals. També és un encert que la producció agrícola i ramadera es desenvolupi cap a la qualitat i seguretat alimentària amb una certificació dels productes propis.
