El Consell General va aprovar amb els vots del Partit Socialdemòcrata (PS) i Coalició Reformista (CR) la Llei de règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, i la Llei de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer.
Tal com van destacar els grups parlamentaris i el ministre de Finances i Economia, Pere López, es tracta de dos textos molt necessaris i esperats pel sector financer, que permeten modernitzar-lo i consolidar-lo, adaptant-lo a les normes i directrius europees. Les reserves d’esmena presentades pel grup parlamentari d’Andorra pel Canvi (ApC) es van desestimar.
Tal com va defensar el president del grup d’ApC, Eusebi Nomen, l’objectiu d’aquestes esmenes era d’una banda que fos el Consell General el que s’encarregués d’establir les normes de solvència i liquiditat, i, d’altra banda, evitar que la informació obtinguda per supervisors internacionals en el marc de la supervisió bancària pogués ser utilitzada per altres finalitats, com pot ser l’intercanvi d’informació fiscal.
En referència a la primera Llei, el ministre de Finances i Economia, Pere López, va destacar la seguretat que donarà al sector bancari, i el fet que permeti que les entitats puguin prestar serveis d’inversió, que estableixi un capital social mínim per desenvolupar les seves activitats, i que reguli figures com les societats financeres d’inversió o els assessors financers, entre d’altres. De la seva banda, el conseller socialdemòcrata Carles Blasi, va recordar que el desenvolupament legislatiu relatiu al sistema financer es va encallar el 1998 i no ha estat fins ara que s’ha pogut «pujar un nou esglaó».
Pel que fa al segon text, el grup parlamentari socialdemòcrata va destacar que la nova Llei permet al sector bancari ser més sòlid, transparent i reactiu, ja que el seu objectiu és adaptar-lo a les noves realitats. Des del grup parlamentari reformista, Jaume Serra es va mostrar satisfet amb el text perquè dóna resposta a les dues inquietuds del grup: reforçar la figura del supervisor, que recau en l’INAF, i permetre a aquest organisme poder establir acords de supervisió en base consolidada amb els organismes d’altres països.
Pel que fa a l’esmena d’ApC en relació a la supervisió bancària, no va ser acceptada perquè tant el PS com el Govern consideren que el fet de regular les altres finalitats que pugui tenir la informació que s’obté de la supervisió, és un mecanisme de seguretat suplementari, i el text ja fixa els mecanismes de defensa i de recurs de les persones afectades. Des de CR, Daniel Armengol va indicar que ha estat molt fàcil avançar conjuntament pel fet que es tractava d’unes lleis tècniques i no polítiques.
