La taula de cultura impulsada pel Govern articularà mecanismes –bàsicament per facilitar l’intercanvi d’informació– que evitin una situació molesta i, no obstant això, força freqüent: la coincidència en un mateix dia, o amb massa proximitat, de diferents espectacles o propostes culturals i d’oci.
La situació és enutjosa per al públic i per als mateixos programadors, que havien realitzat contactes en múltiples ocasions per intentar arranjar la situació. El Govern ha agafat ara les regnes i ha assegut al voltant d’una taula els diferents actors culturals del país. No serà aquest l’únic objectiu de l’organisme, però sí un dels punts de partida probablement més pràctics.
En aquesta tercera reunió, celebrada ahir, al fòrum van ser convocades, al marge de les institucions públiques –els comuns i el Govern–, les entitats i associacions que treballen al país: totes aquelles que han estat actives durant el darrer any. Així com responsables d’empreses que expliciten com a raó social treball relacionat amb els esdeveniments culturals; de les ambaixades d’Espanya, França i Portugal i de les fundacions Crèdit Andorrà i Julià Reig.
Les iniciatives per aconseguir la desitjada articulació de les propostes culturals passaran possiblement per modificar i fer més efectives dues eines ja existents: la pàgina web www.agenda.ad i la publicació en paper Un mes Andorra. Tot i que les decisions definitives s’aniran prenent en les properes reunions programades: dues més en una primera fase.
NECESSITAT CLARÍSSIMA
Els comuns han estat representats en aquesta ocasió per Anna Garcia i Jordi González de Alaiza. Des del punt de vista d’aquest, coordinar dates “és una claríssima necessitat, però no ja nostra, dels programadors, sinó una demanda insistent del públic, que ens exigeix que ens posem d’acord i no fem tres actes importants en una setmana”. També es farà èmfasi en la difusió dels esdeveniments. “Aquest és el punt: no venim a filosofar si la cultura que fem és la necessària o no, venim a parlar de qüestions pràctiques.” A partir d’aquestes primeres trobades i fruits pràctics, no obstant això, aniran sortint nous ítems. “Cada associació té una realitat diferent i anirem cercant solucions als problemes que plantegi cadascú.” El més important, recorda González de Alaiza, “és que des del primer moment hi ha voluntat de diàleg, compromís i ganes de fer-ho bé”.
El plantejament “molt democràtic, sense normes preestablertes”, és un dels punts positius que destaca Xavi Fernàndez, present com a portaveu de les companyies teatrals. “La qüestió és anar posant-hi les bases i a veure què prioritzem, en un procés que imagino que serà lent.”
Lent però ambiciós, segons la visió del portaveu dels músics, Oriol Vilella: “Al final, el que es pot aconseguir és un canvi radical del panorama.” Debutant, com altres, a la taula, la seva valoració és positiva: “Sembla que aclarirem moltes coses, perquè hi ha realment molta voluntat per part de tothom.”
Teresa Cabanes, presidenta del Centre de la Cultura Catalana (CCC), recorda que “era una antiga reivindicació, però no sé si aspiràvem que fos tan ampli”. La clau de l’èxit, matisa, “serà que l’òrgan funcioni amb agilitat, perquè som moltes veus”.
