La CEA va dibuixar ahir un panorama molt negre per a aquest exercici. La patronal empresarial pronostica el tancament de moltes empreses que, després d’haver sobreviscut a les dificultats de l’any passat, ja no estan en condicions de resistir un altre exercici negatiu. Que bufen vents poc favorables és una constatació que, malauradament, coneixem des de fa temps: avui publiquem que el pla de viabilitat de Vallnord aconsella acomiadar una vintena de treballadors, una mesura traumàtica que dependrà de la decisió final de les corporacions que tutelen el domini esquiable: la Massana i Ordino.

Des de la CEA es van anunciar ahir unes xifres molt gràfiques, com és que al 2007 la confederació tenia unes 520 empreses que sumaven 15.000 treballadors, i que ara són 630 les empreses afilades que ocupen 3.000 treballadors menys. Són dades preocupants, que van en la mateixa línia que les estadístiques que periòdicament pública la CASS, amb el sector de la construcció a la punta d’aquest iceberg de desocupació laboral. La CEA indica que les suspensions de pagaments no són situacions aïllades, i que afecten directament la destrucció de llocs de treball. Les previsions de la patronal empresarial no s’allunyen gaire dels pronòstics pessimistes de molts analistes econòmics. També és cert que Andorra afronta la crisi amb un Govern amb una maniobra més reduïda, sense Pressupost i amb moltes dificultats per tirar endavant els grans temes d’Estat. Per això sobta que des de la CEA s’hagi incidit de forma insistent en el decret sobre els horaris comercials, aquest que ha desencadenat l’agra polèmica pel tancament dels comerços durant vuit tardes de diumenge. La mesura pot rebre més o menys simpaties, però en l’actualitat sembla exagerat el clima d’enfrontament que està provocant.

No es pot negar que la rebrincada del Govern en el retall de les tardes de diumenge (sobretot per la coincidència amb una jornada de festa a França i la incidència en el Pas de la Casa) no ha estat encertada, però d’aquí a culpar aquesta decisió dels grans mals que patirà l’economia andorrana sembla exagerat. Qualsevol observador és conscient que molts comerços petits ja opten actualment per tancar tot el diumenge, i que el moviment de turistes a la tarda és molt inferior al de qualsevol dia.

El comerç està en tota la seva legitimitat de defensar una llibertat total d’horaris, però no es pot assenyalar aquesta mesura com una de les causants de la pèrdua de llocs de treball i dels ingressos de l’Estat, ni tampoc pertoca als representats de la CEA interpretar quin són els desitjos dels treballadors.