Un Consell productiu

Autor: marc rodríguez
Font: el periòdic d'andorra
Publicat el: 23 d'Abril de 2010

La Casa de la Vall va viure ahir un Consell General plàcid –excepte per l’aprovació de les modificacions a les taxes sobre el sucre– en què els 15 punts que figuraven a l’ordre del dia van materialitzar-se en acords entre els tres grups parlamentaris.

Entre els punts més destacats de la sessió es va situar l’aprovació del Projecte de llei de modificació de la llei de comptabilitat dels empresaris, que, després d’un acord a última hora als passadissos del Parlament la mateixa tarda d’ahir, va prosperar, tot incorporant una disposició addicional mitjançant la qual s’explicitava que el règim sancionador entrarà en vigor “a partir de l’exercici comptable iniciat l’1 de gener del 2010”. El que és el mateix, que fins a l’any vinent no hi haurà sancions, un fet que no eximeix de l’obligació –si bé sense multa– de presentar els comptes, tal com va destacar el president del Grup Socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, en acabar la sessió.

El conseller del mateix grup Jordi Cadena va tancar així les especulacions que durant les últimes setmanes s’havien vingut produint i, atorgant un marge de maniobra superior a l’empresariat, va motivar les congratulacions des del Grup Reformista i el d’ApC. Mentre que per part de CR la consellera Olga Adellach va reconèixer com la llei és “necessària per a la modernització econòmica d’Andorra” –al temps que va felicitar-se pel fet que una esmena del seu grup hagi possibilitat “la reducció de l’import de les sancions”–, des d’ApC el seu president, Eusebi Nomen, va celebrar el “consens unànime” a l’hora d'”esvair tots els dubtes” pel que fa a l’aplicació de les sancions. Tot i això, des de la plataforma es va lamentar la consideració negativa de la reserva d’esmena que havien presentat per tal que el llindar per acollir-se al règim simplificat quedés establert en els 500.000 euros, tot i que el Govern ja havia apujat –previ contacte amb els agents implicats– aquest topall fins als 250.000, obtenint així, segons va afirmar el ministre d’Economia i Finances, Pere López, un marc regulador més beneficiós per a la majoria d’empresaris del país.

L’altre dels grans acords de la sessió d’ahir –i no menys important que aquest primer– va ser la ratificació dels primers tractats d’intercanvi d’informació fiscal rubricats amb Àustria, Holanda, Mònaco, San Marino i Liechtenstein. De fet, amb aquestes últimes quatre jurisdiccions el tràmit no es presentava gaire fàcil, ja que ApC havia formulat quatre esmenes a la totalitat, tot i les explicacions donades pel cap de Govern, Jaume Bartumeu, sobre la no-retroactivitat a l’última sessió de control a l’Executiu.

Mentre que amb Holanda Bartumeu es va comprometre novament de forma oficial a solucionar mitjançant la correspondència el reconegut “error de traducció” –tot i que la versió anglesa, la que prima, era correcta–, en els casos de Mònaco i San Marino PS i ApC van trobar una “solució elegant”, entenent com a principi bàsic la irretroactivitat però en espera que les futures negociacions dels CDI resolguin formalment qualsevol escletxa de dubte. Finalment, l’esmena a la totalitat a l’acord amb Liechtenstein va ser també retirada per ApC després que Bartumeu fonamentés que el vigor serà únicament un cop ratificat per dues parts i comunicat mútuament aquest tràmit, és a dir, l’any vinent.

25 MILIONS MÉS D’INGRESSOS

D’altra banda, el Projecte de llei de modificació de la llei d’impostos especials va rebre un suport unànime, un fet que els tres grups van celebrar i davant del qual el ministre López va anunciar una recaptació de 25 milions més d’ingressos. En aquest sentit, des de CR es va demanar que els futurs crèdits extraordinaris tinguin en compte aquestes entrades i no siguin finançades via endeutament, proposa que va ser contestada per López anunciant que això podrà ser possible en determinats crèdits futurs per la via de la transferència i la conseqüent “reducció del nivell de despesa previst” inicialment. Tots els crèdits extraordinaris que es votaven ahir van prosperar, encara que el suport als que vindran a partir d’ara presenta més interrogants.

pdf3.jpg